29.6.09




32a TRIBUNA OBERTA SANT GUIM DE FREIXENET 28 de juny de 2009

En la Sala d’actes del Centre Cívic Mestre Viaña, tingué lloc el proppassat diumenge 28 l’edició núm. 32 de la TRIBUNA OBERTA, organitzada en aquesta ocasió com a homenatge popular al nostre veí en PRIMITIU MATA.

Ens varem aplegar al Centre Cívic una nombrosíssima assistència de vilatans, mostra del reconeixement i amistat que tota la població de Sant Guim de Freixenet té per la persona homenatjada.

En Joan Marsans, organitzador d’aquests actes culturals, inicià amb puntualitat la presentació d’aquesta 32a edició fent referència als motius d’aquest homenatge popular que coincideix amb els 10 anys de vida de Tribuna Oberta i tot seguit cuidà de dar el torn a les intervencions diverses, que configuraven el programa previst.

L’Eva Felip va llegir un escrit fet per Mossèn Jaume Prat, que aquells moments estava de viatge cap a Terra Santa, en el que el nostre rector fa esment especial de la generosa i sincera col·laboració d`en Primitiu en tots els afers Parroquials i acaba destacant la seva personalitat i el sentit del perdó i de Déu de l’amic Primitiu.

En un ampli, documentat i entranyable comentari la Pilar Gomà, destaca la profusa col·laboració d’en Primitiu en totes les activitats, i són moltes, que al llarg dels anys hi ha hagut en el poble: Teatre, Festa de l’Arròs, Gegants, Moto Club, Cau, Associació de Jubilats, Església, Festa dels Reis, i un llarg etcètera. Diu que en Primitiu estima el poble i aquest seu esperit de col·laboració i estar present en tot és i ha estat la seva manera de fer palès aquest amor.

La Carme Riera llegeix a continuació un breu escrit fet per ella fa 25 anys, i ja llavors va definir en Primitiu com una bona persona, un típic Santguimenc, sempre ocupat i que moltes vegades deixava les seves coses per atendre les del poble i que els seus quatre fills, neguitosos com ell, segueixen les petjades del seu pare.

Seguidament en un breu comentari en Josep Maria Llobet destaca l’aportació d’en Primitiu al món del teatre, les presses d’última hora per acabar els decorats, destaca com sabé resoldre satisfactòriament la construcció d’una porta d’un “submarí” per una de les representacions.

Destaca en Joan Fusté la cura que sempre va tenir en Primitiu en preparar les curses atlètiques , marcar els recorreguts, en definitiva, per “tenir-ho tot a punt”

Seguidament en Joan Marbà “El Trobador de la Segarra” procedeix a la projecció d’un interesantíssim documental
Fotogràfic, amb la música de fons de la “Sardana de la Pau”, interpretada per l’orquestra Meravella. Veiem passar per la pantalla una notable quantitat de fotografies de temps pretèrits de caire familiar i de festes del poble amb magnífiques vistes de la vila. Notem com els assistents comenten, “sotto voce”, els llocs i indrets que els són familiars. Al peu de moltes fotos hi ha escrits refranys del nostre incomparable idioma català que fa, si cap, encara més amena la projecció que ha resultat una festa pels nostres ulls i els nostres esperits, i que al final és aplaudida, amb especial intensitat. En el comentari final diu en Joan que:” En Primitiu ha estat un bon sembrador, amb 4 fills i una neta” i “que ha triat un camí en sa vida en que mai no serà vell” En Joan Marbà promet fer arribar a la família Mata una còpia del reportatge.

En Lluís Urpí, el nostre veí i amic i conegut periodista de Catalunya Ràdio, aporta també els seus records personals, que són molts. Ens diu que en Primitiu ha estat com el “Calaix de sastre” on sempre hi hem trobat recursos i solucions per a tot. En les famosíssimes festes de l’Arròs, en Primitiu formava part d’aquells grup anomenat “Tutti quanti” que resolien tot el que ningú sabia o podia resoldre i acaba en Lluís Urpí amb una afirmació que resumeix tot el bon fer d’en Primitiu“ a tothora i en aquelles diades...”Va tenir sempre els porrons plens i el vi a punt i en fresc...” Admirable!

En Ramón Caziu del món geganter ens explica el per què i el com sorgí l’idea de fer el gegant inspirat en la persona d’en Primitiu. El Gegant de la Brotxa, i la sorpresa que li produí veure’s immortalitzat en aquest figura entranyable.

Tot seguit, qui subscriu aquesta crònica recità una poesia feta per l’ocasió, amb referències al seu món familiar i professional, destacant el privilegi que en Primitiu rebé del destí,per qui fou dotat:

“D’un estoig amb els colors
del bell Arc de Sant Martí”...

De nou intervé la Pilar Gomà per dedicar unes emotives referències a l’Antònia, l’esposa d’en Primitiu. Com se sent d’orgullosa del seu marit i com sempre ha tingut cura de tota la família. Destaca la influència que ha tingut en tota la projecció vital d’en Primitiu. Tot seguit es lliure un ram de flors a l’Antònia.

Seguidament juguen al “Endevina que endevinaràs” consistent en projectar en la pantalla unes fotos amb flors i plantes que en Primitiu, gran entès en aquesta matèria, reconeix i ens explica les propietats curatives i d’altres de cada planta. Un espai que ha resultat molt simpàtic i amè, per a tots.


Intervé seguidament en Francesc Lluch, primer tinent d’alcalde del nostre Ajuntament, que ens recorda la famosa dita del President nord-americà Kennedy:”No preguntis que pot fer per tu el teu país, sinó que pots fer tu pel teu país”
I les aplica al comportament d’en Primitiu que sempre ha fet pel poble i la nostra comunitat veïnal el que calia fer, amb un esperit desinteressat i animós. Acaba l’amic Lluch dient que els ciutadans que actuen així són els que fan gran un poble i un país. En nom de l’Ajuntament lliura un obsequi a en Primitiu.

Com a actuació final en Joan Marbà ens recita o declama amb gran convicció i professionalitat i mestria uns pensaments de la Mare Teresa de Calcuta que en posen un nus a la gola i una llàgrima en més d’algun rostre.

En l’espai final de col·loqui o preguntes, intervé Mossèn Josep Garriga que manifesta que fa molts anys ell en arribar a Sant Guim ja hi va trobar amb en Primitiu un col·laborador i que per tot el que ha oït i vist encara ho és avui...

En Primitiu rep una forta ovació després d’agrair tot el s’ha dit i fet amb llàgrimes i emocionat amb un “Gràcies”

L’organitzador, en Joan Marsans, lliura un obsequi record a en Primitiu i dona per acabada l’edició núm. 32 i aquesta 10a temporada de TRIBUNA OBERTA.


Josep Maria Poblet.
Sant Guim de Freixenet, 29 de juny de 2009