30.7.08


TRIBUNA OBERTA

MOSSÈN JOSEP GARRIGA SAMPONS

Sant Guim de Freixenet, 27 de juliol de 2008

RECORDS D'UNA IL·LUSIÓ COMPARTIDA









Josep Maria Poblet


30è fòrum TRIBUNA OBERTA

MOSSÈN JOSEP GARRIGA SAMPONS

RECORDS D'UNA IL·LUSIÓ COMPARTIDA

Sant Guim de Frexienet, 27 de juliol de 2008


El nombrosíssim públic assistent al 30è fòrum de Sant Guim de Freixenet tributà a Mossèn Josep Garriga una càlida i llarga ovació en acabar el seu parlament.

Inicià l’acte, el promotor del mateix en Joan Marsans, dirigint als presents unes paraules, fent una referència cronològica dels 29 fòrums realitzats. I fa esment dels passos previs per dur a terme el present, el número 30.

Seguidament la Montse Barrera, presenta el conferenciant amb una al·locució documentada, amena i precisa.

La Montse que no coneixia a Mossèn Josep, diu que no tenia una opinió massa favorable dels Mossens, però després d’unes converses va acceptar aquesta presentació, ja que va copsar com estima Sant Guim Mossèn Josep, i parlant amb ell va tenir la sensació de que la seva estada a la població hagués estat molt més dilatada dels cinc anys que en realitat va estar-hi.

Ens diu la Montse, entre altres moltes afirmacions, que Mossèn Josep és un home que: “ Estima i es fa estimar. No jutja. Escolta. Viu la vida amb intensitat. Té sempre en els seus llavis un somriure sincer. Ens dona llumenetes i ens acompanya en el camí...”

La Montse acaba dient que té molta sort de poder presentar un amic i company de ruta.

Mossèn Josep inicia el seu parlament donant les gràcies a Mossèn Jaume Prat i a en Joan Marsans per la oportunitat de poder estar de nou amb els seus amics de Sant Guim, on ha celebrat la Missa aquest matí, i exposa el perquè del títol de la seva xerrada: ”Records d’una il·lusió compartida”

Dona les gràcies a la Montse per tot el que hi dit de la seva persona, però que ell no és així. Ell, amb 80 anys, volia ser presentat per una persona jove.

Tot seguit Mossèn Josep ens fa viure amb una intensitat i claredat admirables, un ric, amè i variat anecdotari, amb una gran dosi de bon humor, malgrat els migrats mitjans de que disposava en aquells temps per exercir el seu ministeri. Inicia un llarg peregrinatge des dels seus primers passos com a rector de la Parròquia de Obiols i de la Colònia La Plana., el seu pas per Sant Guim de Freixenet i la seva posterior estada a Tàrrega.

Els cinc anys a Sant Guim, on els primers dies no podia dormir pel brogit que feia el pas dels trens... ocupen la part central de la seva dissertació. Ens meravella amb les referències que fa dels esdeveniments més rellevants que es succeïren durant la seva estada a casa nostra. Esmenta dades i noms de personatges d’aquells temps. Ens parla del futbol de l’època, de la cursa de jònecs de l’any 1960. Dels beneficis de la “corrida de toros” que es van destinar a la construcció del Casal de la Parròquia.

Ens parla de la seva relació amb el llavors Bisbe de Solsona, i més tard Cardenal Tarancón.

En la sala on es celebrà la xerrada, i en una gran pantalla anaven surtin les fotografies dels actes i personatges a que en cada moment feia referència el conferenciant.

Ens parla de sacerdots companys de ministeri amb els que va compartir la seva tasca pastoral. Dels 700 clergues (frares, monjos i sacerdots) que varen dur a terme la gran Missió a l’Argentina. De les excursions a la neu i a les muntanyes, sempre amb els joves.

Mossèn Josep fa gala d’una memòria envejable, i ensems d’un bon humor, com adés ja ha quedat constatat.

Ens encoratja a tots a seguir vetllant pel futur del Casal Parroquial, fa propostes suggerents per dur-ho a terme entre tots, responsables parroquials, feligresos, autoritats municipals, etc.

En el torn del col·loqui respon amb convicció i claredat a les preguntes fetes pels assistents Sra. María Asunción Martí, i Sr. Ramon Térmens i Sr. Josep Manel Gustemps.

I acaba dient-nos que podem contar amb ell. Que vol tornar a Sant Guim amb més freqüència... Que vol ser un més a la colla. I amb un “La unió fa la força” acaba la seva intervenció.

Mossèn Josep Garriga rep de mans d’en Joan Marsans un record de l’acte.

Hem estat realment afortunats els que hem tingut la sort de estar presents en aquest acte. Ha estat una lliçó magistral donada per una persona admirable i estimada la que hem rebut aquesta tarda de juliol a Sant Guim de Freixenet.

Gràcies Mossèn Josep Garriga.
Eva Felip
30 TRIBUNA OBERTA
Mn. JOSEP GARRIGA

IL·LUSIÓ COMPARTIDA ?

Un poble. Un mossèn. Una altra tribuna oberta. En efecte, el passat 27 de Juliol , Sant Guim de Freixenet va tenir el plaer de rebre als seus carrers un home que amb lemes com “Si no ho saps tot, no saps res” o “Déu vol el que tu vulguis, mentre tu ho vulguis bé” es va posar a tot un poble a la butxaca. En qualsevol cas, parlar de Mn. Garriga és fer-ho alhora de Sant Guim, on va exercir de rector - amb aquella vitalitat, il·lusió i empenta- durant 5 anys. Clar que, ben mirat, si ara el recordem, vol dir que en van ser molts més, d’anys.

De fet, la xerrada-col·loqui fou tota una mostra del seu carisma: fàcilment es va saber guanyar a tothom, als que ja el coneixien i als que l’acabaven de conèixer. En la xerrada en qüestió, Mn. Josep va explicar i recordar la creació del casal parroquial. En primer lloc, havia de ser una escola on la joventut de Sant Guim pogués formar-se, però també un local de trobada, un indret on es poguessin compartir emocions, tardes de riures i de jocs. En una frase: un lloc fet pel poble i per al poble. Però en aquelles condicions, la creació d’un casal suscitava un dubte: acabaria en un simple somni, bonic sí, però al cap i a la fi, un somni més? O, per contra, acabaria essent una realitat?

Sense cap mena de dubte, molts santguimencs s’hauran preguntat d‘on havia sortit el casal; un edifici situat al bell mig del poble i, on tots - sense excepció!- hi hem passat moments inoblidables. Doncs bé, aquesta curiositat té resposta aquí mateix. Per sobre de tot, el casal va ser una il·lusió compartida. Una il·lusió compartida pel poble de Sant Guim. Una il·lusió compartida pel mossèn Josep Garriga. Una il·lusió compartida, fins i tot, pel mateix antic bisbe Tarancón, que va auxiliar econòmicament aquell fantasia, ara més real que mai.

A la vegada, Mn. Garriga també va compartir amb els assistents els records de La Plaça de Toros de Sant Guim; sí, sí, Sant Guim va arribar a tenir fins i tot, una plaça de toros. Una plaça que es va arribar a inaugurar gràcies a l’esforç de tots i que el primer dia va tenir una afluència de 2500 persones. Què, sembla impossible oi? Doncs a la Segarra no és parlava d’altra cosa. Va ser un èxit rotund. Però de la mateixa manera que tot dia ve seguit d’una nit, després de fer una feina formidable, l’entranyable mossèn va rebre un sobre blau. I què vol dir aquest color? Doncs bé, en el llenguatge eclesiàstic significa el canvi de destinació. I amb aquell sobre blau el mossèn que havia robat el cor a tot el poble es va acomiadar i va emprendre un nou viatge cap a Tàrrega, on amb el seu carisma i la seva bona fe ha assolit veritables èxits (la creació de l’escola Alba n’és un clar exemple).

No sé qui va dir que l’explicació dels actes amb grandiloqüència i pompositat sovint s’allunyen de la realitat. Aquest cas ha de ser l’excepció que confirma la regla. Grandiloqüència i realitat van agafades de la mà. O és que, després de saber el que es va arribar a aconseguir durant l’estada de Mn. Josep Garriga al nostre poble només amb uns bons valors com a pic i una fe interminable com a pala, no es pot parlar d’una gran IL·LUSIÓ COMPARTIDA?

19.7.08

TRIBUNA OBERTA

30è fòrum independent, d'opinió, tertúlia i debat plural a

SANT GUIM DE FREIXENET
http://www.santguim.cat/
Xerrada - Col·loqui - Estiu
9a temporada 2007 - 2008

Diumenge 27 de juliol de 2008 a les 6 de la tarda


Records d'una il·lusió compartida


Mossèn Josep Garriga Sampons

Rector de Sant Guim (agost de 1959 - setembre de 1964)


Serà presentat per Montse Barrera


Lloc: Casal Parroquial
Més informació: joanmarsans@gmail.com, tel. 634 468 269

15.7.08

Mossèn Josep Garriga Sampons


Rector de Sant Guim (agost de 1959 - setembre de 1964)

Ponent del 30è fòrum independent, d'opinió, tertúlia i debat plural a
Sant Guim de Freixenet

Diumenge 27 de juliol de 2008 a les 6 de la tarda al Casal Parroquial amb la xerrada que ha titulat
"Records d'una il·lusió compartida"
Mossèn Josep Garriga Sampons, de 80 anys, va néixer a la masia pairal de Bergús del municipi de Cardona el 2 de maig de 1928.

Ingressa al seminari de Solsona amb 11 anys.

Als 23 anys (15-7-1951) és ordenat sacerdot a Navàs pel Bisbe Vicente Enrique Tarancón

Vicari de la Parròquia de Gironella (agost de 1951 – setembre de 1955)

Rector de la Parròquia d’Obiols i encarregat de la colònia tèxtil de La Plana (octubre de 1955 - juliol de 1959)

Rector de la Parròquia de Sant Guim de Freixenet (agost de 1959 – setembre de 1964)

Rector de la Parròquia de Tàrrega (octubre de 1964 – setembre de 2001)
Per acord del Ple de l'Ajuntament de Tàrrega en sessió de 25 de juny de 2001 es va aprovar per unanimitat nomanar-lo "FILL ADOPTIU DE LA CIUTAT DE TÀRREGA" per haver efectuat des de l'any 1964, independentment de la seva tasca pastoral com a rector de Tàrrega, un importantísim treball en el camp social, així haver participat des de l'inici en la creació de la Guarderia laboral, del Club dels Jubiltats, de l'Associació pro minusvàlids de Tàrrega i Comarca (Escola Alba, Taller Alba i residència Alba), de l'Alberg de Transeünts, del Servei de Treball (Apa, Som-hi!), de l'Acollida de Residents en Centres Penitenciaris, etc. L'acte de nomenament es va fer el 5 d'octubre de 2001.
El 24 d'abril de 2004 rep un Homenatge de Càritas Diocesana de Solsona en el que es diu sobre ell: "Tu, molt més que delegat, fores germà, pare i avi de Càritas del Bisbat, sempre humil, prudent i savi".
El maig de 2006 fa el Pregó de la Festa Major de Tàrrega i rep un Homenatge de la Ciutat de Tàrrega, entitats i Ajuntament.
El setembre de 2006 rep un senzill, pero molt emotiu, homenatge dels ciutadans que el tingueren de consiliari durant els seus anys de servei a la Parròquia de GIRONELLA.
En l’actualitat, tot i la seva merescuda jubilació, entre d’altres activitats pastorals i socials, oficia missa a la Parròquia del Talladell (Tàrrega) i el proper diumenge 27 de juliol ho farà també a les 13 hores a la Parròquia de Sant Guim de Freixenet, en relació a la qual Joan Novell en l’acte de nomenament com a fill adoptiu de la Ciutat de Tàrrrega, diu de Mossèn Josep que “cinc anys a l'altiplà de la Segarra van ser més que suficients per poder assumir les responsabilitats pastorals de la parròquia de Tàrrega. Almenys així ho va entendre Vicente Enrique Tarancón, el qual deixà decidit el seu nomenament al nou bisbe, Josep Bascuñana”. I també diu que: “Mossèn Josep té un entranyable record dels veïns de Sant Guim. S'hi trobà molt bé i hi va fer força coses: va acompanyar molta gent, va participar activament en la vida del poble, va sintonitzar amb el jovent, va crear un agrupament escolta i va impulsar l'Escola Parroquial d'Ensenyament Secundari. De tot això també ens en parlarà Mossèn Josep Garriga a les 18 hores al Casal Parroquial en la xerrada que ben encertadament Mossèn Josep ha titulat “RECORDS D’UNA IL·LUSIÓ COMPARTIDA”.
Mossèn Josep Garriga va ser l’impulsor de la construcció del Casal Parroquial, idea que va sorgir per la necessitat d’ampliar el Col·legi de l’Església que, portat per sacerdots, va iniciar la seva activitat el 24 d’octubre de 1958. Mossèn Josep Garriga, rector de Sant Guim des de feia quatre mesos, el 6 de desembre de 1959, juntament amb d’altres sacerdots de l’escola, visità el Sr. Bisbe per exposar-li la idea. Fruit d’aquesta visita el 6 de gener de 1960 s’exposa el projecte a la consideració del poble, el 17 de febrer el Bisbat compra els terrenys, el 18 de maig l’arquitecte envia els plànols i el 4 de juliol de 1960 comença la 1a etapa de les obres.

La fotografia superior de les caramelles de setmana santa de 1961 es correspon a l’espai de temps que va del 28 d’octubre de 1960, en el qual es va finalitzar la 1a etapa de les obres per quedar cobert el Casal, i el 24 de juliol de 1961, data en la qual es van reemprendre les obres donant lloc a la Inauguració del Casal Parroquial el 29 d’octubre de 1961.




Mossèn Josep Garriga al costat del Sr. Bisbe Vicente Enrique Tarancón el diumenge 29 d’octubre de 1961 dirigint-se a celebrar la missa participada celebrada pel Sr. Bisbe, abans de la Benedicció i Inauguració del Casal Parroquial de Sant Guim. Per la tarda es va celebrar el Sant Rosari amb exposició major del S.S. i consagració del llinatge humà al Sagrat Cor de Jesús.


Mossèn Josep Garriga al costat del Sr. Bisbe Vicente Enrique Tarancón el diumenge 29 d’octubre de 1961 en l’acte de Benedicció del Casal Parroquial. A la Benedicció i Inauguració van invitar a tots els fills de la Parròquia, i als comarcans i amics de Sant Guim que van ajudar amb la seva col·laboració.


Mossèn Josep Garriga en el seu parlament d’acció de gràcies al Sr. Bisbe i al poble el diumenge 29 d’octubre de 1961 en l’acte de Inauguració del Casal Parroquial. El Bisbe de la Diòcesis de Solsona, esta acompanyat pel Jutge de Pau, l’Alcalde i el metge de Sant Guim. Després d’aquest va haver-hi els parlaments d’estat de comptes i el del Sr. Bisbe. L’acte matinal va concloure amb un vi d’honor a la sala del Casal i sardanes per una acreditada cobla en el pati del Col·legi.

El programa de Benedicció i Inauguració del Casal Parroquial inclou una invitació, els actes de matí i tarda, i, conclou l’apartat “una mica d’història” relatiu al procés de construcció del Casal, amb la frase: “Tot és possible quan es fa amb fe i unió”.


Mossèn Josep Garriga al acabar la missa que va oficiar el diumenge 6 de juliol de 2008 a la sortida de l’Església de la Parròquia del Talladell (Tàrrega) per trobar-se amb el responsable de Tribuna Oberta.



Mossèn Josep Garriga en l’entrevista que va tenir lloc a la sagristia de l’església del Talladell el diumenge 6 de juliol de 2008 durant la qual acceptà participar com a ponent del proper fòrum de Tribuna Oberta.


Mossèn Josep Garriga a la sortida de l’església del Talladell el diumenge 6 de juliol de 2008 havent ja finalitzat l’entrevista amb el responsable de Tribuna Oberta, també autor de les fotografies.