26.11.08

31a TRIBUNA OBERTA

MOSSÈN MARIÀ CANAL RAMON

Sant Guim de Freixenet, 23 de novembre de 2008

CRISI I CANVI D'ESTRUCTURES






Joan Ramon Marbà
"El trobador de la Segarra"


31è Fòrum independent
TRIBUNA OBERTA

Sant Guim de Freixenet, 23 de Novembre de 2008

MOSSÈN MARIÀ CANAL RAMON
CRISI I CANVI D'ESTRUCTURES

Un cel enterbolit, pintat de gris i platejat per un tímid Sol, ens acompanya a Sant Guim de Freixenet mentre esperem l’arribada de Mn. Marià Canal. La fredor d’aquesta època de l’any ens empeny a una tarda d’hivern intimista, on la gent te tendència a fer pinya y fer-se mes propers.
La sala del Centre Cívic Mestre Viaña s’anava emplenant, la gent anava força abrigada i s’anaven asseien agrupats, com volen ajudar a la calefacció de la sala. Salutacions i bona companyonia es respirava en aquest ambient i tot hom s’anava posant al seu lloc.
A les 5 de la tarda en Joan Marsans, organitzador de la xerrada – col·loqui, obria l’acte fent un petit resum de lo que ha estat Tribuna Oberta a lo llarg d’aquestos deu anys, amb 31 fòrums i la participació de molta gent amb aquesta subtil i delicada tasca de escoltar experiències i participar-hi activament durant l’espai de preguntes i participacions.
Presentà en primer lloc els que estaven en la taula que presidia la sala, el conferenciant convidat, Mossèn Marià Canal, i l’escolli’t per aquest per presentar-lo, en Mossèn Josep Garriga. També presentà a en Joan R. Marbà , el Trobador de la Segarra, que s’encarregava de fer la crònica i fotografia per els mitjans informatius.
Tot seguit i amb aquest bon ambient i la sala plena de gent, donà la paraula a Mossèn Josep Garriga per començar a fer la presentació del convidat d’avui, en Mossèn Marià Canal Ramon que fou Rector de la Parròquia de Sant Gum entre 1964 i 1971.

Mossèn Josep Garriga inicià la seva participació de manera emotiva, dient que l’any 1964 ja havia presentat a mossèn Marià, el seu substitut a la Parròquia de Sant Guim i ara ho tornava a fer, molt gustosament, tota vegada que els ha unit sempre una tasca comú, com amics i com a sacerdots que son. Per aquesta finalitat a escollit tres aspectes que ajudaran a definir a Mossèn Marià Canal Ramon : Un amic, Una persona important i Un mossèn que ha sortit victoriós de la crisi dels temps.

L’AMIC:
L’amic el defineix com a company del seminari que compartiren moltes coses, entre elles quelcom de gana i menús de disseny de l’any 1940, per lo escassos que eren.
Junts trobaren l’amic per sempre, Jesús, i junts fan camí donant a conèixer la seva paraula. Junts i propers, comparteixen un tot d’una vida de vocació i altres detalls menys transcendents, com l’aniversari , els dos varen néixer un dos de maig. També els uneix la cacera del conill i la perdiu, la pesca i anar a buscar bolets.

En la malaltia i quant era necessari anar a metges, sempre ens hem ajudat hi regularment el nostre suport es un regal a la amistat i a la germanor.
Lo Marià es va quedar a donar classes al seminari de Solsona, durant uns anys, sempre ha estat un estudiós de molt calat, amb certa facilitat per fer-ho però també amb molta voluntat i sacrifici. Desprès als anys 1960 deixà el Seminari per incorporar-se a les parròquies del Bisbat. Sempre hem estat propers i l’ajuda mútua ens ha donat moltes satisfaccions, com a persones i com sacerdots.
Varem fer bona relació amb el Bisbe Tarancón al que varem anar a veure moltes vegades quant ja estava retirat, era un home de Deu i la conversa amb ell sempre ens ajudava i ens motivava.

UNA PERSONA IMPORTANT.
A Mossèn Marià li varen tocar molts talents del que va repartir Jesús nostre Senyor i tots ells els va posar en joc per servir i ajudar, es va fer capellà per amor
i aquestos talents, a part de fer-lo feliç, han servit per fer moltes coses, amb un xic de rapidesa , per que ell ho fa tot amb rapidesa, fins hi tot dormir, es lleva tots els dies a les sis del mati i fa tota mena de coses. Als vols del any 1970 es va posar a estudiar dret civil a la Universitat de Lleida. Mossèn Josep Garriga segueix presentant a Mossèn Marià i ara ho fa des de el tercer concepte que ha escollit :

UN MOSSÈN QUE HA SORTIT VICTORIÓS DE LA CRISI.
A partir del any 1964 el Bisbat de Solsona perd al Bisbe Tarancón que el substitueix el Bisbe Bascuñana i tot el Bisbat se’n recent d’aquest fet, un cert desencís que es farà mes evident amb el Concili Vaticà II i tot plegat es veurà agreujat per la política quant el 20 de novembre de 1975 desapareix el dictador. Es plantegen quatre signes de crisis en la mateixa època : Església – Concili Vaticà II – Política i Bisbat.

En aquesta situació els capellans estaven en mig de tot plegat, un Concili Vaticà II força complicat, una església que estava bullint per la política i el Concili, el poble en mig d’un canvi polític en el que els capellans no sabíem on teníem que estar, el Bisbat un tant desgavellat per el concili, la política i l’església es debatia entre uns capellans a favor i altres en contra d’algunes coses o be de totes.

Estant en el seminari, compartint el fred i les guixes, Mossèn Àngel ens va fer conèixer a Jesús i entre molts paisatges el seu exili al desert, en hores difícils. Doncs be, Mossèn Marià va saber trobar el seu desert i previ permís del Bisbat va ampliar el seu camp d’estudi i estudiant Dret a la Universitat de Lleida i dret canònic a la Universitat de Salamanca. Sense adonar-se’n va fer un camí de camins que el van enfortir davant d’aquell desgavell que el seu món estava patint, en va sortir reforçat amb coneixements i ganes d’ajudar que poc a poc el varen encaminar per un dels camins que mes satisfaccions li ha donat ¡¡ ajudar !!
No acabaria, son tantes vivències i tantes bones experiències, que ho deixo aquí, per que l’escolteu ell. Gracies a tots.

Aplaudiments i mirades emocionades agraïren les paraules de Mossèn Josep Garriga tot i fixant la mirada amb Mossèn Marià Canal que començà dient:

¡¡ Gracies per voler-me aquí !!
Vull recordar-vos a tots quant he estimat i estimo a Sant Guim i la seva gent, una època que sempre he portat al cor com bagatge d’aquells anys on vaig trobar una parròquia ben preparada i ben sembrada per els meus antecessors, entre els que si troba Mossèn Garriga aquí present.
Es veritat que vaig tenir-hi feina, però mes a recollir que a sembrar, mes a mantenir que a inventar i mi entregà amb cos i ànima i varen ser uns temps tant
joiosos que sols pensar-ho de nou em provoca la necessitat de donar-vos les gracies una i mil vegades mes.
La inquietud de la joventut van fer néixer el Cine Fòrum i els recitals de Raimon i Lluís Llach a l’església i altres actes on tots plegats arrimàvem esforç per tirar-ho endavant, en un Sant Guim on les economies funcionaven molt be amb les granjes de gallines i les postes dels ous, que omplien les places de tot l’estat, a la vegada que el renom de la Vila de Sant Guim es coneixia per d’arreu. Es va pintar les parets de la parròquia, es va posar un magnífic rellotge al campanar, es va instal·lar calefacció a la rectoria, un orgue per l’església i moltes altres coses gracies a la bona resposta de la gent del poble.

Els anys 70 l’entorn era canviant, tot hom pensava que la dictadura es tenia que acabar i començaren a succeir petites coses que em varen fer donar compte d’un canvi a l’entorn, no ben definit, però si un canvi i jo no volia ni tan sols pensar que com a rector de Sant Guim podria arribar a tenir gent a favor i també gent en contra;. aquesta no era la llavor que jo volia sembrar. Com a exemple el cas de la revista local que el jovent editava com a suplement del full parroquial i concretament la problemàtica que se’m va presentar amb les autoritats en relació a un article signat amb el pseudònim de “esca” i que després de demanar assessorament al meu professor de Dret Polític Jordi Solé Tura la meva actuació va donar com a resultat el sobreseïment de la causa per falta de proves, sense conseqüències pel jovent de Sant Guim i amb gran alegria per la meva part. També altres la van sentir, però d’altra manera.

Així vaig arribar al mes de Novembre del 1971 quant me’n vaig anar de Sant Guim, amb el cor a replè d’alegries, i la incertesa del canvi que s’estava preparant a l’entorn, demanant a Jesús Nostre Senyor que l’amor que deixava florís en benefici de tot aquell poble que sempre he portat al cor.

No cal dir que les mans bategaven amb forts aplaudiments, però si cal dir especialment que els que estàvem allí també sentíem bategar els cors de tota la gent present, que sense cap timidesa es mostraven feliços i agraïts als dos sacerdots que avui eren allí, amb ells, parla’n de les seves experiències i de lo molt que estimaven Sant Guim i la seva gent.

Mentre es preparaven per el torn de preguntes en Joan Marsans va donar la paraula al Trobador de La Segarra, en Joan R Marbà , que va llegir un poema de la seva collita, en vers a la tribuna oberta, acompanyat d’una musicà de Vivaldi per caldejar una mica l’ambient i que va esser molt ben rebuda per la gent.

Durant el col·loqui Mossèn Marià respongué a les preguntes dels assistents, destacant-ne les de l’actual rector de Sant Guim, Mn. Jaume Prat, que donaren lloc a aprofundir més en les vivències de l’època i a recordar algunes bones anècdotes, i d’altres no tant bones, però, com digué Mn. Marià “així és la vida”; expressió que donà peu al responsable de Tribuna Oberta per llegir l’oració “La Vida” de la Mare Teresa de Calcuta.

A continuació en Joan Marsans va concloure l’acte fent el lliurament a Mossèn Marià de la peça de ceràmica personalitzada que es lliura a tots els conferenciants com a record de la seva participació a les xerrades de Tribuna Oberta. I després d’agrair la participació dels ex-rectors de Sant Guim va mencionar als assistents que tenen la possibilitat d’anar a la missa que oficien els diumenges Mn. Marià Canal a Farran (Estaràs) i Mn. Josep Garriga a El Talladell (Tàrrega).

Finalment, a la saleta del costat de la sala de conferències del Centre Cívic Mestre Viaña hi va haver un petit “lunch” en el qual els nombrosos assistents a aquesta 31 edició de Tribuna Oberta van poder acomiadar a aquests dos recordats i estimats rectors que ha tingut la Parròquia de Sant Guim de Freixenet.

Joan Ramon Marbà Alamàn
“El trobador de la Segarra”

14.11.08

31 Tribuna Oberta

a Sant Guim de Freixenet

www.santguim.cat

Diumenge

23 de novembre de 2008

a les 5 de la tarda

Mossèn Marià Canal Ramon

Rector de la Parròquia de Sant Guim (setembre 1964 - novembre 1971) i advocat



Serà el ponent de l'edició de Tardor de la 10a temporada 2008-2009 de Tribuna Oberta



La seva xerrada porta per títol

"Crisi i canvi d'estructures"


I serà presentat per

Mossèn Josep Garriga

(Ex-rector de Sant Guim i Tàrrega)



Lloc de la xerrada-col·loqui:

Centre Cívic Mestre Viaña

(entrada lliure i gratuïta)
CARTELL 31 TRIBUNA OBERTA

Mossèn Marià Canal

Diumenge 23 de novembre de 2008










Mossèn Marià Canal Ramon, de 78 anys, neix a Puig-reig el 2-5-1930
L’1 de novembre de 1952 és ordenat sacerdot. Fou capellà Mestre al Bisbat de Solsona i rector de Clariana. Després d’un any de vicari a Mollerussa durant 10 anys es rector de la Parròquia de Guspí.
El setembre de 1964 substitueix mossèn Josep Garriga com a rector de la Parròquia de Sant Guim de Freixenet, i el novembre de 1971, després de set anys abandona la població per estudiar la carrera de Dret a Lleida, activitat que compagina com a rector de la població de Pallarols durant sis anys.
S’especialitza en Dret Cívil i de Família. I en Dret Canònic per la Universitat Pontifícia de Salamanca.
Mentre ha estat Fiscal defensor del vincle del Bisbat de Solsona i, encara actualment, Jutge del Bisbat de Lleida, ha exercit el sacerdoci en moltes poblacions de la Segarra. El 2005 es jubila i en l’actualitat oficia missa a la població de Ferran.

Mossèn Marià Canal el passat dijous 6 de novembre a casa seva entre una foto de Sant Guim i la orla de la Llicenciatura en Dret.





13.11.08

NO ET PARIS

La pell s'omple d'arrugues
el cabell es torna blanc
els dies es converteixen en anys;
però el que és important no canvia.
La teva força i la teva convicció no tenen edat...


Darrera de cada línia d'arribada, hi ha una sortida;
darrera de cada guany, un altre desafiament.
Mentre estiguis viu, sent-te’t viu.

Si trobes a faltar el que feies, torna-ho a fer,
no visquis de retrats engroguits.

Segueix, encara que tots esperin que abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha amb tu;
fes que en lloc de llàstima et tinguin respecte.


Quan pels anys no puguis córrer... trota.
Quan no puguis trotar... camina.
Quan no puguis caminar... fes servir el bastó.


Però... MAI NO ET PARIS!


Mare TERESA DE CALCUTA





Paraules llegides en la cloenda de la Tribuna Oberta amb Mossèn Josep Garriga i dedicada a ell, atès als 80 anys encara segueix afrontant projectes i nous reptes. Aquestes paraules van ser llegides per l’organitzador amb motiu d’haver-les rebudes en la felicitació de Nadal i any nou d’en Ramon Térmens, també assistent a la xerrada col·loqui, que cada any felicita amb unes paraules que ajudin a fer realitat les nostres il·lusions.
FOTOS DURANT LA XERRADA COL·LOQUI AMB MOSSÈN JOSEP GARRIGA (autor Josep Maria Poblet)








FOTOS POSTERIORS A LA XERRADA COL·LOQUI AMB MOSSÈN JOSEP GARRIGA (autor Joan Marsans)



















FOTOS DURANT LA XERRADA COL·LOQUI AMB MOSSÈN JOSEP GARRIGA (autora Eva Felip)











12.11.08

FOTOS ANTERIORS I DURANT LA XERRADA COL·LOQUI AMB MOSSÈN JOSEP GARRIGA (autor Joan Marsans)