Dissabte 20 d’octubre de 2007
JOAN RAMON MARBÀ, EL TROBADOR DE LA SEGARRA.
TERRA.... I TENDRESA
Joan Marbà es presentat per en Josep Sala de Guissona.
Joan Marbà mostrant una de les seves obres.
Joan Marbà durant la xerrada – col·loqui.
Pepito Ferreres després de la seva estada a l’estranger torna al fòrum Tribuna Oberta.
Joan Marbà, Josep Sala i Joan Marsans durant el col·loqui.
Joan Marbà, Josep Sala i Joan Marsans en la cloenda de l’animat col·loqui.
Joan Marbà obre el record que es dona a tots els ponents de Tribuna Oberta.
Joan Marbà mostra la ceràmica, molt útil per posar-hi llapis i bolígrafs, confeccionada al Monestir de Sant Benet de Montserrat amb la inscripció del seu nom i data de participació a Tribuna Oberta a Sant Guim.
Finalitzat l’acte, Joan Marbà parla amb alguns dels assistents
Joan Marbà es retroba amb el seu amic de joventut Pau Holgado de Sant Guim.CRÒNICA DEL 29è FÒRUM TRIBUNA OBERTA
SANT GUIM DE FREIXENET. Dissabte 20 d’octubre de 2007
JOAN RAMON MARBÀ, EL TROBADOR DE LA SEGARRA.
TERRA.... I TENDRESA
Passats uns minuts de 2/4 de 9 del vespre, el promotor del fòrum va iniciar el seu desenvolupament anunciant que el presentador d’en Joan Marbà, seria en Josep Sala i Prat de Guissona, per indisposició d’en Josep Maria Poblet que era el previst inicialment.
En Josep Sala va començar la presentació del Trobador de la Segarra, en Joan Ramon Marbà, dient els anys que feia que el coneixia, incidint en la relació professional que al llarg de trenta anys els ha mantingut un ben a prop de l’altre, però també en l’àmbit personal i de coneixença, on poc a poc va desgranar els fets que va viure en la seva joventut, dels que destacà la seva empenta i voluntat per a poder estudiar quant l’economia de la seva família era molt limitada. Quasi fou l’inventor del “pluriempleo” ja que amb sols 13 anys treballava a quatre llocs diferents dins de l’àmbit cerverí, on sempre ha estat apreciat per les seves qualitats humanes i de bon veí. Posteriorment, l’any 1963 entrà a treballar a la Caixa de Catalunya on es va jubilar desprès de 42 anys i dos mesos.
Han passat els anys i en aquest moment en Josep Sala diu que llegeix tot el que publica en Joan Ramon Marbà, els seus poemes i cròniques, seguint de prop la trajectòria del poeta, on hi fa peu per manifestar que no te cap dubte que amb el temps serà reconegut com un magnífic poeta de La Segarra, especialment de la seva gent i de la terra, tal i com indica el títol de la xerrada – col·loqui d’avui: TERRA.....I TENDRESA, on espera passar una bona estona, amb el poeta, les poesies i els assistents, dins el marc de la Sala de Lectura Sant Jordi de la Fundació Caixa Catalunya, que gentilment la ha cedit per aquest acte. Agraí la oportunitat de poder presentar a en Joan Marbà i tot seguit li cedí la paraula.
El Trobador de La Segarra, desprès de donar les gràcies per la presentació, es va dirigir a tots els presents dient les paraules que un conegut personatge va pronunciar: “cap poble pot prosperar fins que aprengui que tant digne es llaurar un camp com escriure un poema”. Un missatge ben contundent, en defensa de la cultura popular del poble que habitualment te molt poc recolzament econòmic i humà, obviant el naixement de nous valors que queden a la foscor emmalaltits per l’oblit i la frustració. Va fer vots perquè això canviï i que la poesia tingui un lloc més vital a la nostra societat per a permetre la comunicació directa amb la gent i per a millorar els valors que tenim i que estan en camí de l’oblit.
Seguidament una amplia explicació de TERRA....I TENDRESA :
La terra es el nostre origen i el nostre destí, venim de ella i a la fi hi tornem com un fet natural, un caminar per la vida on el pelegrinatge de cadascú va resseguint els passos que els altres han deixat. La terra es nostre punt de referència, on vas néixer, on vius, etc. El pagès hi posa l’esforç per ha fer-la treballa i produir, i aquest fet, essent dur i d’esforç, va aprendre a la barberia del seu pare, que es ple d’il·lusió i de tendresa, una tendresa que obra les portes de l’amor.......ens fa ésser lo que som, amb orgull i amb humilitat, som de La Segarra, al vell mig de Catalunya, ens manca l’aigua i les muntanyes, però tenim la força dels que saben fer servir la paciència, que es un arbre d’arrels amargues però de fruits molt dolços. El sentir del arbres, la olor dels matolls, l’aldarull dels ocells, les primaveres florides, la mar verda dels verds sembrats, el florir dels horts sembrats de patates i cebes, les flors captives amb testos i racons.......es la Segarra que ens dona força per fer-nos sentir que li pertanyem i quant ho manifestem, ho fem amb el cor somrient i ple d’aquestos paratges, on les gestes de l’historia l’ompliren de castells i de fets transcendents.
Tot seguit llegí un poema de Miquel Martí i Pol per ha reforçar aquestes manifestacions i desprès uns de ell mateix, refermant que Terra i Tendresa son les portes del nostre origen i del nostres sentir. Diu clarament que es seguidor i admirador de M. Martí i Pol, per la seva manera de escriure, senzilla, a peu de carrer, entenedora i per això no menys colpidora i tendra.
Cal sentir-lo recitar a el Trobador de la Segarra. El sentiment i la fortalesa que aquesta terra li ha donat, traspua paraula per paraula i et fa arribar per dintre la dolça emoció del sentiment que desperta unes paraules senzilles, que surten de la estimació per la seva terra, o com ell diu, el seu petit país, que es la principal obra poètica.
Unes quantes preguntes dels assistents li feren comentar els anys que fa que es aficionat a la poesia, des de jove encara que al principi era amb castellà. Aquestos últims anys ha reunit tota la seva obra poètica en carpetes al seu ordenador i que les te classificades per obres, com EL MEU PETIT PAÍS, EL TEMPS VIU AL COR, PETITA VALL DEL CORB, EL REBOST DEL AVI, VIURE LES HORES, SILENCIS DE MEMORIA i EL VERDE VALLE en castellà. En total ha escrit uns mil docents poemes.
També li han preguntat si alguna vegada algú li ha fet critica del seu escriure poètic. Si, en una ocasió un senyor de Cervera li va dir de manera hostil : “escriure no es lo teu, noi, no hi faràs fortuna” a lo que el trobador li va contestar : “ven cert que no hi faré fortuna, no la cerco, sols vull que la llegiu, amb això ja es suficient”.
Escriure poemes, diu en Joan Ramon, es com un acte indispensable a la seva vida, si per alguna raó en uns dies no ho pot fer ho troba a faltar de manera molt notable, com el que diu que dorm malament; una necessitat en la que hi embolica els fets mes senzills o el mes importants que presentats amb paraules, ens els fa sentir i viure de manera mes punyent i sensible.
Ja passades les 10 de la nit el responsable de Tribuna Oberta, donà per acabat aquest acte agraint a la gent la seva assistència i a el trobador de la Segarra la seva participació tot i donant-li una ceràmica feta a la muntanya de Montserrat on hi posà el seu nom gravat i la data, per deixar testimoni d’aquesta trobada que es el 29è fòrum de Tribuna Oberta a Sant Guim de Freixenet.
SANT GUIM DE FREIXENET. Dissabte 20 d’octubre de 2007
JOAN RAMON MARBÀ, EL TROBADOR DE LA SEGARRA.
TERRA.... I TENDRESA
Passats uns minuts de 2/4 de 9 del vespre, el promotor del fòrum va iniciar el seu desenvolupament anunciant que el presentador d’en Joan Marbà, seria en Josep Sala i Prat de Guissona, per indisposició d’en Josep Maria Poblet que era el previst inicialment.
En Josep Sala va començar la presentació del Trobador de la Segarra, en Joan Ramon Marbà, dient els anys que feia que el coneixia, incidint en la relació professional que al llarg de trenta anys els ha mantingut un ben a prop de l’altre, però també en l’àmbit personal i de coneixença, on poc a poc va desgranar els fets que va viure en la seva joventut, dels que destacà la seva empenta i voluntat per a poder estudiar quant l’economia de la seva família era molt limitada. Quasi fou l’inventor del “pluriempleo” ja que amb sols 13 anys treballava a quatre llocs diferents dins de l’àmbit cerverí, on sempre ha estat apreciat per les seves qualitats humanes i de bon veí. Posteriorment, l’any 1963 entrà a treballar a la Caixa de Catalunya on es va jubilar desprès de 42 anys i dos mesos.
Han passat els anys i en aquest moment en Josep Sala diu que llegeix tot el que publica en Joan Ramon Marbà, els seus poemes i cròniques, seguint de prop la trajectòria del poeta, on hi fa peu per manifestar que no te cap dubte que amb el temps serà reconegut com un magnífic poeta de La Segarra, especialment de la seva gent i de la terra, tal i com indica el títol de la xerrada – col·loqui d’avui: TERRA.....I TENDRESA, on espera passar una bona estona, amb el poeta, les poesies i els assistents, dins el marc de la Sala de Lectura Sant Jordi de la Fundació Caixa Catalunya, que gentilment la ha cedit per aquest acte. Agraí la oportunitat de poder presentar a en Joan Marbà i tot seguit li cedí la paraula.
El Trobador de La Segarra, desprès de donar les gràcies per la presentació, es va dirigir a tots els presents dient les paraules que un conegut personatge va pronunciar: “cap poble pot prosperar fins que aprengui que tant digne es llaurar un camp com escriure un poema”. Un missatge ben contundent, en defensa de la cultura popular del poble que habitualment te molt poc recolzament econòmic i humà, obviant el naixement de nous valors que queden a la foscor emmalaltits per l’oblit i la frustració. Va fer vots perquè això canviï i que la poesia tingui un lloc més vital a la nostra societat per a permetre la comunicació directa amb la gent i per a millorar els valors que tenim i que estan en camí de l’oblit.
Seguidament una amplia explicació de TERRA....I TENDRESA :
La terra es el nostre origen i el nostre destí, venim de ella i a la fi hi tornem com un fet natural, un caminar per la vida on el pelegrinatge de cadascú va resseguint els passos que els altres han deixat. La terra es nostre punt de referència, on vas néixer, on vius, etc. El pagès hi posa l’esforç per ha fer-la treballa i produir, i aquest fet, essent dur i d’esforç, va aprendre a la barberia del seu pare, que es ple d’il·lusió i de tendresa, una tendresa que obra les portes de l’amor.......ens fa ésser lo que som, amb orgull i amb humilitat, som de La Segarra, al vell mig de Catalunya, ens manca l’aigua i les muntanyes, però tenim la força dels que saben fer servir la paciència, que es un arbre d’arrels amargues però de fruits molt dolços. El sentir del arbres, la olor dels matolls, l’aldarull dels ocells, les primaveres florides, la mar verda dels verds sembrats, el florir dels horts sembrats de patates i cebes, les flors captives amb testos i racons.......es la Segarra que ens dona força per fer-nos sentir que li pertanyem i quant ho manifestem, ho fem amb el cor somrient i ple d’aquestos paratges, on les gestes de l’historia l’ompliren de castells i de fets transcendents.
Tot seguit llegí un poema de Miquel Martí i Pol per ha reforçar aquestes manifestacions i desprès uns de ell mateix, refermant que Terra i Tendresa son les portes del nostre origen i del nostres sentir. Diu clarament que es seguidor i admirador de M. Martí i Pol, per la seva manera de escriure, senzilla, a peu de carrer, entenedora i per això no menys colpidora i tendra.
Cal sentir-lo recitar a el Trobador de la Segarra. El sentiment i la fortalesa que aquesta terra li ha donat, traspua paraula per paraula i et fa arribar per dintre la dolça emoció del sentiment que desperta unes paraules senzilles, que surten de la estimació per la seva terra, o com ell diu, el seu petit país, que es la principal obra poètica.
Unes quantes preguntes dels assistents li feren comentar els anys que fa que es aficionat a la poesia, des de jove encara que al principi era amb castellà. Aquestos últims anys ha reunit tota la seva obra poètica en carpetes al seu ordenador i que les te classificades per obres, com EL MEU PETIT PAÍS, EL TEMPS VIU AL COR, PETITA VALL DEL CORB, EL REBOST DEL AVI, VIURE LES HORES, SILENCIS DE MEMORIA i EL VERDE VALLE en castellà. En total ha escrit uns mil docents poemes.
També li han preguntat si alguna vegada algú li ha fet critica del seu escriure poètic. Si, en una ocasió un senyor de Cervera li va dir de manera hostil : “escriure no es lo teu, noi, no hi faràs fortuna” a lo que el trobador li va contestar : “ven cert que no hi faré fortuna, no la cerco, sols vull que la llegiu, amb això ja es suficient”.
Escriure poemes, diu en Joan Ramon, es com un acte indispensable a la seva vida, si per alguna raó en uns dies no ho pot fer ho troba a faltar de manera molt notable, com el que diu que dorm malament; una necessitat en la que hi embolica els fets mes senzills o el mes importants que presentats amb paraules, ens els fa sentir i viure de manera mes punyent i sensible.
Ja passades les 10 de la nit el responsable de Tribuna Oberta, donà per acabat aquest acte agraint a la gent la seva assistència i a el trobador de la Segarra la seva participació tot i donant-li una ceràmica feta a la muntanya de Montserrat on hi posà el seu nom gravat i la data, per deixar testimoni d’aquesta trobada que es el 29è fòrum de Tribuna Oberta a Sant Guim de Freixenet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada