28 TRIBUNA OBERTA A SANT GUIM DE FREIXENET

Crònica de la “Tribuna Oberta” celebrada a Sant Guim de Freixenet el prop passat dia 27 de Juliol de 2007, a càrrec d’en Jordi Llobet amb el títol:

“UNA EXPERIÈNCIA AL COR D’ÀFRICA”


Ha estat la Tribuna Oberta dels “Joves”, ja que tant la Marta Forn que presentà el conferenciant, com aquest mateix en Jordi Llobet, són els més joves que han intervingut en aquesta fita cultural que duu a terme el promotor cultural en Joan Marsans, qui va obrir l’acte, amb unes breus paraules justificant el perquè en aquesta ocasió no s’havia programat el sopar col·loqui, i justificant alhora el canvi de dia i horari.

Tot seguit la Marta Forn, persona triada per el propi conferenciant, fa la presentació d’en Jordi, d’ una manera breu però clara i precisa, el defineix com un jove que realitza amb una gran il·lusió tot el que duu a terme i que és molt: teatre, membre dels Esgarriats (banda de tambors) participatiu, promotor de xerrades sobre sostenibilitat, estudiant d’enginyeria tècnica superior, ocupat actualment en el màster de fi de carrera. etc. etc.

Ha estat molt bé la Marta, breu, concisa i palesant un bon coneixement de la personalitat d’en Jordi.

Seguidament pren la paraula el conferenciant, manifestant-nos els motius del viatge realitzat a la República de Burkina Faso: Explicar i ensenyar en aquell país el sistema de com poder dur a terme l’ensenyament a distància.

Ens explica les dificultats que tingué que afrontar d’inici, per poder realitzar el seu projecte, quasi totes derivades de les minses connexions a Internet (sols un 4 per mil de la població té accés a Internet) i elèctriques (freqüents intermitències en el subministrament d’aquest servei) i de la manera de treballar pròpia del país, (amb un gran anarquisme en la planificació d’horaris).

El desconeixement del territori, les dificultats de comunicació i els ja esmentats sobtats canvis d’horari són altres elements afegits per fer encara més dificultosa la seva tasca.

Però, diu en Jordi, el “final es féu curt” ja que en el balanç positiu posa les bones amistats que li ha aportat aquesta estança, i afegeix: “Són molt bona gent i viuen molt feliços amb el que tenen i tenen molt poc... però ho valoren molt, tenir un P. C. portàtil és el súmmum de la felicitat...”

Ens parla àmpliament de La universitat de Bobo, el sistema educatiu, els edificis, l’anarquisme horari, la manca de recursos, etc.

Valora el coneixement que ha tingut del territori, les costums i explica com l’arròs ( importat de la Xina) i el pollastre són la base la seva dieta, ah! I les salses per assaonar els aliments... quina més picant...

Ens explica moltes més coses interessants: educació, organització del treball, idioma, seguretat personal, transports, influència dels molts anys de dependència de la metròpoli: França.

Tota la conferència ha estat il·lustrada amb la projecció puntual d’uns gràfics primer i seguidament d’un seguit de fotografies del viatge.

En el torn de preguntes els assistents n’hi fan sobre religió, sistema polític i altres qüestions a les que en Jordi dóna puntual resposta. Ja acabant en Jordi manifesta la seva intenció de seguir duent a terme aquests viatges a un altre país africà o a alguna nació de l’Amèrica llatina.

Sortim tots, aquest cronista també, amb la convicció d’haver assistit a una conferència molt interessant i il·lustrativa de que la nostra gent jove dotada d’esperit aventurer, estudiós i col·laboracionista, pot fer molt per millorar els coneixements tècnics i de tota mena en llocs on els mitjans no són els més adients per aconseguir-ho per ells mateixos.
Felicitats Jordi, i endavant!
Esperem la teva propera xerrada sobre més països i alhora moltes més experiències.

Josep Maria Poblet