26a edició, 6-5-2006, Ramon Canela, vicerector de la Universitat de Lleida, entre Pilar Gomà, que el presenta, i Joan Marsans, responsable de Tribuna Oberta.
Dissabte 6 de maig de 2006
Ponent: RAMON CANELA GARAYOA.
Vicerector de la Universitat de Lleida.
LA UNIVERSITAT AVUI
Na Pilar Gomà, fa presentació d’en Ramon Canela, veí i company d’estudis. Des d’aquesta vessant precisament, recorda els anys de l’infantesa d’ambdós, destacant “l’home senzill, reposat, col·laborador, rialler i amic de tots, conegut per tots”.
Ens explica els primers aprenentatges d’en Ramon rebuts des del mateix àmbit familiar i dels mestres que varen influir en aquest aprenentatge. Fa una acurada relació dels anys, mestres i matèries que en Ramon rep no tan sols a Sant Guim sinó també posteriorment a Barcelona. Esmenta amb una enyorança especial aquells anys de la moguda estudiantil, en reunions, publicacions més o menys compromeses, esports, activitats teatrals, etc.
Fa una breu pinzellada al temps de les “milícies”, diverses ocupacions fins la tornada a Barcelona per anar al “Consejo Superior de Investigaciones Científicas”, fer la tesina i donar classes.
També fa menció al festeig amb la Roser, amb la que es casa l’any 1977 i s’estableix a Barcelona. A partir d’aquest moment inicia una etapa moguda amb obtenció de beques, el naixement dels dos fills, estades als Estats Units, Canadà i Holanda, sempre amb els fillets i la Roser al seu costat.
Finalment rep l’oferiment d’una plaça a Lleida a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària, fet que els fa tornar a viure a Sant Guim amb desplaçaments diaris a la capital del Segrià, però els desplaçaments son lents i complicats i acaben vivent a Lleida.
Finalitza la Pilar fent palès a en Ramon l’orgull que sent molta gent de Sant Guim per tenir un fill del poble com ell, amb una categoria professional tant important i sobretot per veure fins on ha arribat amb la senzillesa, honestedat, dedicació i entusiasme que l’honoren.
En Ramon agraeix les paraules de la Pilar i tot seguit inicia el seu parlament definint la Universitat Pública com un servei Públic, com pot ser un hospital o una “caserna” de bombers.
Seguidament planteja dues qüestions: què se li demana a la universitat? I com està organitzada?
Respon a la primera qüestió del què se li demana, si més no des del govern, actualment a la universitat?, indicant què ha d’ajudar a “impulsar” al país dins del que denomina “societat del coneixement”, perquè hi ha una diagnosi que indica que les economies com la nostra cada vegada tenen més problemes de competir a nivell de baixos costos i només podran competir si disposen de “coneixement”.
Ens parla de la funció formadora d’estudiants, que fins fa poc semblava la primordial funció de les universitats, en las que la recerca era com una “afició” afegida a la tasca d’uns quants professors.
Sintetitza que les actuals funcions encomanades a les universitats són:
1. La formació d’estudiants, però no només en coneixements sinó en actituds, (voluntat emprenedora, de recerca ) i aptituds (capacitat de comunicació, de recerca, d’anàlisi).
2. Recerca, que permeti crear nou coneixement, tot col·laborant a solucionar els problemes que puguin tenir les empreses.
3. Transferència d’aquests nous coneixements cap a les empreses o que en creïn de pròpies.
Dedica un llarg comentari a com es planteja a les universitats fer front a la primera de les seves funcions: LA FORMACIÓ DELS ESTUDIANTS, des d’una amplia exposició i definició de les classes magistrals fins a la adaptació al anomenat Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) més conegut com “adaptació a Bolonya” esmentant també les modalitats “Grau+Postgrau (Master + Doctorat).
Ens parla de com es planteja la universitat fer front a la segona funció, FER RECERCA:
- Creant centres de recerca i dotant-los d’infrastructura.
- Explicant i atiant al propi personal per aquesta activitat que també li cal dur a terme.
- Ajuntant a què el seu propi personal pugui obtenir recursos per fer recerca.
- Procurant la incorporació de personal aliè a la universitat i que ha demostrat una forta activitat de recerca.
En relació a la tercera funció de les universitats, LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTS I CREACIÓ D’EMPRESES, exposa:
- Creació d’estructures d’intermediació: Parcs Científics i Tecnològics, Oficines de Transferència, Trampolins tecnològics.
- Explicació i motivació del personal propi a realitzar una activitat que també ha de dur a terme.
- Facilitant la “feina” a les persones que volen entrar en aquesta dinàmica.
Acaba el seu parlament amb una amplia i aclaridora exposició de com està organitzada tota aquesta tasca en la universitat actual.
Fa esment de les facultats i escoles que tenen la tasca fonamental d’organitzar la part docent, els departaments i centres de recerca, els serveis de Biblioteca i el de Transferència de Coneixement, així com també la participació en parcs científics i tecnològics potenciadors de la creació i relació amb empreses. Etc.
Seguidament té lloc un llarg torn de diàleg i debat, amb moltes preguntes que el ponent respon complidament, demostratives del gran interès d’aquesta xerrada - col·loqui, que ha reunit un bon nombre de persones, moltes d’elles alienes al món universitari i que les acurades i entenedores paraules d’en Ramon Canela ens ha fet molt més proper.
Sant Guim de Freixenet. JOSEP MARIA POBLET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada