Eva Felip

30 TRIBUNA OBERTA

Mn. JOSEP GARRIGA

IL·LUSIÓ COMPARTIDA ?

Un poble. Un mossèn. Una altra tribuna oberta. En efecte, el passat 27 de Juliol , Sant Guim de Freixenet va tenir el plaer de rebre als seus carrers un home que amb lemes com “Si no ho saps tot, no saps res” o “Déu vol el que tu vulguis, mentre tu ho vulguis bé” es va posar a tot un poble a la butxaca. En qualsevol cas, parlar de Mn. Garriga és fer-ho alhora de Sant Guim, on va exercir de rector - amb aquella vitalitat, il·lusió i empenta- durant 5 anys. Clar que, ben mirat, si ara el recordem, vol dir que en van ser molts més, d’anys.

De fet, la xerrada-col·loqui fou tota una mostra del seu carisma: fàcilment es va saber guanyar a tothom, als que ja el coneixien i als que l’acabaven de conèixer. En la xerrada en qüestió, Mn. Josep va explicar i recordar la creació del casal parroquial. En primer lloc, havia de ser una escola on la joventut de Sant Guim pogués formar-se, però també un local de trobada, un indret on es poguessin compartir emocions, tardes de riures i de jocs. En una frase: un lloc fet pel poble i per al poble. Però en aquelles condicions, la creació d’un casal suscitava un dubte: acabaria en un simple somni, bonic sí, però al cap i a la fi, un somni més? O, per contra, acabaria essent una realitat?

Sense cap mena de dubte, molts santguimencs s’hauran preguntat d‘on havia sortit el casal; un edifici situat al bell mig del poble i, on tots - sense excepció!- hi hem passat moments inoblidables. Doncs bé, aquesta curiositat té resposta aquí mateix. Per sobre de tot, el casal va ser una il·lusió compartida. Una il·lusió compartida pel poble de Sant Guim. Una il·lusió compartida pel mossèn Josep Garriga. Una il·lusió compartida, fins i tot, pel mateix antic bisbe Tarancón, que va auxiliar econòmicament aquell fantasia, ara més real que mai.

A la vegada, Mn. Garriga també va compartir amb els assistents els records de La Plaça de Toros de Sant Guim; sí, sí, Sant Guim va arribar a tenir fins i tot, una plaça de toros. Una plaça que es va arribar a inaugurar gràcies a l’esforç de tots i que el primer dia va tenir una afluència de 2500 persones. Què, sembla impossible oi? Doncs a la Segarra no és parlava d’altra cosa. Va ser un èxit rotund. Però de la mateixa manera que tot dia ve seguit d’una nit, després de fer una feina formidable, l’entranyable mossèn va rebre un sobre blau. I què vol dir aquest color? Doncs bé, en el llenguatge eclesiàstic significa el canvi de destinació. I amb aquell sobre blau el mossèn que havia robat el cor a tot el poble es va acomiadar i va emprendre un nou viatge cap a Tàrrega, on amb el seu carisma i la seva bona fe ha assolit veritables èxits (la creació de l’escola Alba n’és un clar exemple).

No sé qui va dir que l’explicació dels actes amb grandiloqüència i pompositat sovint s’allunyen de la realitat. Aquest cas ha de ser l’excepció que confirma la regla. Grandiloqüència i realitat van agafades de la mà. O és que, després de saber el que es va arribar a aconseguir durant l’estada de Mn. Josep Garriga al nostre poble només amb uns bons valors com a pic i una fe interminable com a pala, no es pot parlar d’una gran IL·LUSIÓ COMPARTIDA?