PROPER SOPAR XERRADA COL·LOQUI
DISSABTE 7 D'OCTUBRE DE 2006 (a les 9 del vespre)
A SANT GUIM DE FREIXENET
http://www.terra.es/personal2/santguimfreixen/
27a edició - Tardor - 8a temporada 2006-07
Tema:
El nostre projecte per a Catalunya
Ponents:
Candidats al Parlament de Catalunya per la circumscripció electoral
de Lleida de CiU, PSC, ERC, PPC i ICV-EUiA
Parlaran:
Francesc Pané (candidat núm. 1 de ICV-EUiA)
Ismael Zapater (candidat núm. 2 del PPC)
Jordi Ausàs (candidat núm. 2 de ERC)
Antoni Llevot (candidat núm. 5 del PSC)
Salvador Bordes (candidat núm. 10 de CiU)
Presentació i cloenda:
Joan Marsans (responsable de Tribuna Oberta)
http://joanmarsans.blogspot.com/
CiU:
http://www.ciu.info/
http://www.ciu.info/seccio_territorial.php?fed_ID=15
http://www.convergencia.org/
http://www.unio.org/actualitat/index.asp
http://www.ciu.cat/microsite.php?ms_ID=7
http://es.wikipedia.org/wiki/Artur_Mas
PSC:
http://socialistes.org/home/
http://socialistes.org/ambit/comlleida/Noticies/default.asp?195188745672107
http://www.pelcanvi.org/
http://www.montillapresident.cat/page.asp?id=1
http://presidentmontilla.blogspot.com/
ERC:
http://www.esquerra.cat/eleccions2006/
http://www.esquerra.cat/web_nova/php_admin/inici.php?seccio=Webs%20territorials&id_regio=7
http://www.esquerra.cat/locals/?id_local=48
http://www.esquerra.cat/locals/index.php?seccio=guissona&id_sec=1498
http://www.carod.cat/
http://modol.blocsesquerra.cat/perfils/
PPC:
http://www.ppcatalunya.com/
http://www.pplleida.com/
http://jordimontanya.blogspot.com/
ICV-EUiA:
http://www.iniciativa.cat/
http://www.euia.org/
http://www.icvlleida.org/
http://www.iniciativa.cat/cervera/
http://www.joansaura.org/
http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Saura
Webs institucionals:
http://www.parlament-cat.net/
http://www.gencat.net/governacio-ap/eleccions/
13.9.06
12.9.06
Foto: Joan Ramon Marbà
LA UNIVERSITAT AVUI
Na Pilar Gomà, fa presentació d’en Ramon Canela, veí i company d’estudis. Des d’aquesta vessant precisament, recorda els anys de l’infantesa d’ambdós, destacant “l’home senzill, reposat, col·laborador, rialler i amic de tots, conegut per tots”.
Ens explica els primers aprenentatges d’en Ramon rebuts des del mateix àmbit familiar i dels mestres que varen influir en aquest aprenentatge. Fa una acurada relació dels anys, mestres i matèries que en Ramon rep no tan sols a Sant Guim sinó també posteriorment a Barcelona. Esmenta amb una enyorança especial aquells anys de la moguda estudiantil, en reunions, publicacions més o menys compromeses, esports, activitats teatrals, etc.
Fa una breu pinzellada al temps de les “milícies”, diverses ocupacions fins la tornada a Barcelona per anar al “Consejo Superior de Investigaciones Científicas”, fer la tesina i donar classes.
També fa menció al festeig amb la Roser, amb la que es casa l’any 1977 i s’estableix a Barcelona. A partir d’aquest moment inicia una etapa moguda amb obtenció de beques, el naixement dels dos fills, estades als Estats Units, Canadà i Holanda, sempre amb els fillets i la Roser al seu costat.
Finalment rep l’oferiment d’una plaça a Lleida a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària, fet que els fa tornar a viure a Sant Guim amb desplaçaments diaris a la capital del Segrià, però els desplaçaments son lents i complicats i acaben vivent a Lleida.
Finalitza la Pilar fent palès a en Ramon l’orgull que sent molta gent de Sant Guim per tenir un fill del poble com ell, amb una categoria professional tant important i sobretot per veure fins on ha arribat amb la senzillesa, honestedat, dedicació i entusiasme que l’honoren.
En Ramon agraeix les paraules de la Pilar i tot seguit inicia el seu parlament definint la Universitat Pública com un servei Públic, com pot ser un hospital o una “caserna” de bombers.
Seguidament planteja dues qüestions: què se li demana a la universitat? I com està organitzada?
Respon a la primera qüestió del què se li demana, si més no des del govern, actualment a la universitat?, indicant què ha d’ajudar a “impulsar” al país dins del que denomina “societat del coneixement”, perquè hi ha una diagnosi que indica que les economies com la nostra cada vegada tenen més problemes de competir a nivell de baixos costos i només podran competir si disposen de “coneixement”.
Ens parla de la funció formadora d’estudiants, que fins fa poc semblava la primordial funció de les universitats, en las que la recerca era com una “afició” afegida a la tasca d’uns quants professors.
Sintetitza que les actuals funcions encomanades a les universitats són:
1. La formació d’estudiants, però no només en coneixements sinó en actituds, (voluntat emprenedora, de recerca ) i aptituds (capacitat de comunicació, de recerca, d’anàlisi).
2. Recerca, que permeti crear nou coneixement, tot col·laborant a solucionar els problemes que puguin tenir les empreses.
3. Transferència d’aquests nous coneixements cap a les empreses o que en creïn de pròpies.
Dedica un llarg comentari a com es planteja a les universitats fer front a la primera de les seves funcions: LA FORMACIÓ DELS ESTUDIANTS, des d’una amplia exposició i definició de les classes magistrals fins a la adaptació al anomenat Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) més conegut com “adaptació a Bolonya” esmentant també les modalitats “Grau+Postgrau (Master + Doctorat).
Ens parla de com es planteja la universitat fer front a la segona funció, FER RECERCA:
- Creant centres de recerca i dotant-los d’infrastructura.
- Explicant i atiant al propi personal per aquesta activitat que també li cal dur a terme.
- Ajuntant a què el seu propi personal pugui obtenir recursos per fer recerca.
- Procurant la incorporació de personal aliè a la universitat i que ha demostrat una forta activitat de recerca.
En relació a la tercera funció de les universitats, LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTS I CREACIÓ D’EMPRESES, exposa:
- Creació d’estructures d’intermediació: Parcs Científics i Tecnològics, Oficines de Transferència, Trampolins tecnològics.
- Explicació i motivació del personal propi a realitzar una activitat que també ha de dur a terme.
- Facilitant la “feina” a les persones que volen entrar en aquesta dinàmica.
Acaba el seu parlament amb una amplia i aclaridora exposició de com està organitzada tota aquesta tasca en la universitat actual.
Fa esment de les facultats i escoles que tenen la tasca fonamental d’organitzar la part docent, els departaments i centres de recerca, els serveis de Biblioteca i el de Transferència de Coneixement, així com també la participació en parcs científics i tecnològics potenciadors de la creació i relació amb empreses. Etc.
Seguidament té lloc un llarg torn de diàleg i debat, amb moltes preguntes que el ponent respon complidament, demostratives del gran interès d’aquesta xerrada - col·loqui, que ha reunit un bon nombre de persones, moltes d’elles alienes al món universitari i que les acurades i entenedores paraules d’en Ramon Canela ens ha fet molt més proper.
Sant Guim de Freixenet. JOSEP MARIA POBLET
26a edició, 6-5-2006, Ramon Canela, vicerector de la Universitat de Lleida, entre Pilar Gomà, que el presenta, i Joan Marsans, responsable de Tribuna Oberta.
Dissabte 6 de maig de 2006
Ponent: RAMON CANELA GARAYOA.
Vicerector de la Universitat de Lleida.
LA UNIVERSITAT AVUI
Na Pilar Gomà, fa presentació d’en Ramon Canela, veí i company d’estudis. Des d’aquesta vessant precisament, recorda els anys de l’infantesa d’ambdós, destacant “l’home senzill, reposat, col·laborador, rialler i amic de tots, conegut per tots”.
Ens explica els primers aprenentatges d’en Ramon rebuts des del mateix àmbit familiar i dels mestres que varen influir en aquest aprenentatge. Fa una acurada relació dels anys, mestres i matèries que en Ramon rep no tan sols a Sant Guim sinó també posteriorment a Barcelona. Esmenta amb una enyorança especial aquells anys de la moguda estudiantil, en reunions, publicacions més o menys compromeses, esports, activitats teatrals, etc.
Fa una breu pinzellada al temps de les “milícies”, diverses ocupacions fins la tornada a Barcelona per anar al “Consejo Superior de Investigaciones Científicas”, fer la tesina i donar classes.
També fa menció al festeig amb la Roser, amb la que es casa l’any 1977 i s’estableix a Barcelona. A partir d’aquest moment inicia una etapa moguda amb obtenció de beques, el naixement dels dos fills, estades als Estats Units, Canadà i Holanda, sempre amb els fillets i la Roser al seu costat.
Finalment rep l’oferiment d’una plaça a Lleida a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària, fet que els fa tornar a viure a Sant Guim amb desplaçaments diaris a la capital del Segrià, però els desplaçaments son lents i complicats i acaben vivent a Lleida.
Finalitza la Pilar fent palès a en Ramon l’orgull que sent molta gent de Sant Guim per tenir un fill del poble com ell, amb una categoria professional tant important i sobretot per veure fins on ha arribat amb la senzillesa, honestedat, dedicació i entusiasme que l’honoren.
En Ramon agraeix les paraules de la Pilar i tot seguit inicia el seu parlament definint la Universitat Pública com un servei Públic, com pot ser un hospital o una “caserna” de bombers.
Seguidament planteja dues qüestions: què se li demana a la universitat? I com està organitzada?
Respon a la primera qüestió del què se li demana, si més no des del govern, actualment a la universitat?, indicant què ha d’ajudar a “impulsar” al país dins del que denomina “societat del coneixement”, perquè hi ha una diagnosi que indica que les economies com la nostra cada vegada tenen més problemes de competir a nivell de baixos costos i només podran competir si disposen de “coneixement”.
Ens parla de la funció formadora d’estudiants, que fins fa poc semblava la primordial funció de les universitats, en las que la recerca era com una “afició” afegida a la tasca d’uns quants professors.
Sintetitza que les actuals funcions encomanades a les universitats són:
1. La formació d’estudiants, però no només en coneixements sinó en actituds, (voluntat emprenedora, de recerca ) i aptituds (capacitat de comunicació, de recerca, d’anàlisi).
2. Recerca, que permeti crear nou coneixement, tot col·laborant a solucionar els problemes que puguin tenir les empreses.
3. Transferència d’aquests nous coneixements cap a les empreses o que en creïn de pròpies.
Dedica un llarg comentari a com es planteja a les universitats fer front a la primera de les seves funcions: LA FORMACIÓ DELS ESTUDIANTS, des d’una amplia exposició i definició de les classes magistrals fins a la adaptació al anomenat Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) més conegut com “adaptació a Bolonya” esmentant també les modalitats “Grau+Postgrau (Master + Doctorat).
Ens parla de com es planteja la universitat fer front a la segona funció, FER RECERCA:
- Creant centres de recerca i dotant-los d’infrastructura.
- Explicant i atiant al propi personal per aquesta activitat que també li cal dur a terme.
- Ajuntant a què el seu propi personal pugui obtenir recursos per fer recerca.
- Procurant la incorporació de personal aliè a la universitat i que ha demostrat una forta activitat de recerca.
En relació a la tercera funció de les universitats, LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTS I CREACIÓ D’EMPRESES, exposa:
- Creació d’estructures d’intermediació: Parcs Científics i Tecnològics, Oficines de Transferència, Trampolins tecnològics.
- Explicació i motivació del personal propi a realitzar una activitat que també ha de dur a terme.
- Facilitant la “feina” a les persones que volen entrar en aquesta dinàmica.
Acaba el seu parlament amb una amplia i aclaridora exposició de com està organitzada tota aquesta tasca en la universitat actual.
Fa esment de les facultats i escoles que tenen la tasca fonamental d’organitzar la part docent, els departaments i centres de recerca, els serveis de Biblioteca i el de Transferència de Coneixement, així com també la participació en parcs científics i tecnològics potenciadors de la creació i relació amb empreses. Etc.
Seguidament té lloc un llarg torn de diàleg i debat, amb moltes preguntes que el ponent respon complidament, demostratives del gran interès d’aquesta xerrada - col·loqui, que ha reunit un bon nombre de persones, moltes d’elles alienes al món universitari i que les acurades i entenedores paraules d’en Ramon Canela ens ha fet molt més proper.
Sant Guim de Freixenet. JOSEP MARIA POBLET
19a edició, 15-5-2004, Mònica Terribas amb Lluís Urpí, que la va presentar i va fer la crònica, i Joan Marsans, responsable de Tribuna Oberta.Mònica Terribas
http://www.tvcatalunya.com/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=126213162
Televisió: quina realitat?
“Un dels reptes que té Europa és crear una agència de notícies potent que difongui la realitat amb els valors europeus”.
Sota el títol, “Televisió: quina realitat?”, la periodista i professora, Mònica Terribas, va ser la protagonista del dinovè sopar xerrada col·loqui, que en aquesta ocasió va estar dedicat al món de la televisió i, més concretament, a la realitat que ens arriba a través d’aquest mitjà de comunicació. D’entrada, Terribas va dir que tothom ha de tenir molt clar que tant darrera els mitjans públics com el privats hi ha interessos, i en el primer cas preferentment polítics derivats de l’estructura que fa recaure en el poder executiu la decisió sobre la direcció de les cadenes i en el segon de tipus empresarial, que sotmet la comunicació a criteris de mercat. Va posar com a exemple el cas de l’11-M i el tractament diferenciat que hi va haver de les repercussions dels atemptats a la SER i a Televisió Espanyola. De la realitat que es difon a través de la televisió va explicar que aquesta “està molt fragmentada i poc seguida” i que hi ha molts condicionants: des dels interessos de les agències de notícies, majoritàriament de capital nord-americà i britànic, que controlen la majoria de la informació a nivell internacional, als de tipus tècnic.
Sovint falten mitjans per poder fer el seguiment de les notícies i la seva evolució. A més, la ponent va dir que “és difícil anar a contracorrent, i avui es produeix molt l’efecte repetició en l’obertura dels informatius de les diferents cadenes de televisió”. Ara bé, en principi, cada editor prioritza les informacions segons el seu criteri. També és cert que “a vegades hi ha pressions i el cas més clar va ser les trucades que va fer arran de l’11-M José María Aznar als directors de diaris i televisions espanyoles parlant de l’autoria de l’atemptat”. Sobre el tòpic de que la TV és superficial, ella va dir que no hi està d’acord i que el mite dels diaris es podria trencar si realment les audiències o controls de difusió expliquessin que llegeix la majoria de la gent i quines seccions són passades per alt per molt dels lectors. De tota manera, va puntualitzar: “millor que mai es faci un tipus d’estudi així perquè aniria en detriment del producte”. Més endavant, en la seva exposició, la periodista va apuntar que “tant la televisió com la ràdio públiques tenen com a objectius que la comunicació global arribi amb criteri universal a tots els ciutadans, mentre que la televisió privada es mou només per criteris empresarials”. Va citar com a exemple Tele 5: “ells s’adrecen majoritàriament a un públic urbà d’entre 25 i 55 anys”.
De la seva trajectòria va exposar que haver treballat amb Joaquim Maria Puyal en diversos programes va ser molt important per a ella, perquè es va acostumar a analitzar el temes des d’un punt de vista global, i sovint, així és més difícil de fer-ho als informatius per la dinàmica desbordant del dia a dia, on la feina dels equips intenta reflectir el que passa, però com ja comentava anteriorment amb molt condicionants; els mateixos equips, les errades professionals ... També va dir que avui la gent té mitjans con Internet per completar aquesta “realitat limitada” que els arriba. El col·loqui va resultar molt interessant i participatiu, i durant el mateix Terribas va afirmar que en les notícies de política catalana i espanyola, els mitjans poden disposar de fonts pròpies, però en canvi a nivell internacional, la referència són les agències perquè no es pot disposar de corresponsals a tot arreu i aquí, és on va deixar clar que “Europa necessita una agència potent que difongui la realitat social amb els valors europeus, per poder fer front a les agències nord-americanes i britàniques que imposen ara els seus criteris o interessos”. Del “control” governamental dels mitjans públics, ella va dir que és evident que hi ha hagut etapes on s’ha produït pressions, però que no s’ha d’elevar això a categoria i que no és la norma del dia a dia, “si no, seria com acceptar que tots els qui treballem en els mitjans públics som uns venuts i actuem amb criteris de poder polític. I no és així: jo vaig a morir pel ciutadà i més igual que l’entrevistat sigui d’Esquerra Republicana o del PP”. Va reconèixer que és cert que a vegades s’intenta utilitzar els periodistes des dels partits polítics, es pengen etiquetes del tot injustes, i el màxim perjudicat és el professional. “A diferència dels privats, la nostra feina està supervisada pel Consell d’Administració i per la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), sense oblidar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)”.
La periodista també va dir que a vegades en les entrevistes un s’hi implica en els temes i a vegades t’acaba “sortint l’ànima”. “Els polítics, mentrestant, intenten fer-te pena”. Novament i fent referència a la informació internacional la periodista va puntualitzar que “cada 3 segons ens arriben declaracions del Bush i en canvi del Prodi no n’arriben pràcticament mai”. Sobre la possibilitat de treure la publicitat del TV3 i Catalunya Ràdio com s’ha apuntat des del govern català, Terribas va dir que la proposta és molt incipient i que no està clar quina serà la decisió final. A més, la publicitat no podria anar a parar tota a les emissores i cadenes privades perquè llavors incomplirien el temps autoritzat per la llei. Ara bé, va recordar que és important pel país que els dos mitjans de la Corporació puguin continuar tenint “una estructura potent d’Estat”. També en el mateix context, no veu clar que aquí s’apliqués un cànon per persona de cara al manteniment de les cadenes públiques, com passa a Gran Bretanya, França i Alemanya, per exemple, perquè en el cas de Catalunya, per exemple, molt ciutadans mai veuen TV3, i aquests no estarien disposats a pagar-lo. La periodista va exposar també en aquest col·loqui que el que cal és “fer bona ràdio i bona TV perquè la gent ens escolti i ens miri. De tota manera “en alguns terrenys és molt complicat competir amb les privades perquè els costos d’adquisició de pel·lícules o de drets de retransmissió d’esdeveniments esportius són molt elevats”. La BBC britànica ha renunciat al futbol per un tema de finançament. I, finalment, sobre el seu programa “La nit al dia” va dir que no és partidària de passar-lo a TV3, ja que és l’informatiu de referència al 33, que miren com a mínim cent-mil persones diàriament.
La presentació de la ponent va anar a càrrec del periodista de Catalunya Ràdio, Lluís Urpí, que va dir d’entrada que tenia tres coses en comú amb la Mònica Terribas: vinculació amb Sant Guim, haver treballat en la Cadena 13 i tenir com a punt de referència Joaquim Maria Puyal. Urpí va fer un repàs de la trajectòria de l’actual conductora i cap d’edició de l’informatiu del Canal 33 “La nit al dia”, que ha estat vinculada majoritàriament a Televisió de Catalunya. Terribas ha rebut nombrosos premis entre ells el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya l’any 2003.
Per tancar l’acte el responsable de Tribuna Oberta Joan Marsans li va lliurar un petit record d’aquest Fòrum.
Lluís Urpí
Sota el títol, “Televisió: quina realitat?”, la periodista i professora, Mònica Terribas, va ser la protagonista del dinovè sopar xerrada col·loqui, que en aquesta ocasió va estar dedicat al món de la televisió i, més concretament, a la realitat que ens arriba a través d’aquest mitjà de comunicació. D’entrada, Terribas va dir que tothom ha de tenir molt clar que tant darrera els mitjans públics com el privats hi ha interessos, i en el primer cas preferentment polítics derivats de l’estructura que fa recaure en el poder executiu la decisió sobre la direcció de les cadenes i en el segon de tipus empresarial, que sotmet la comunicació a criteris de mercat. Va posar com a exemple el cas de l’11-M i el tractament diferenciat que hi va haver de les repercussions dels atemptats a la SER i a Televisió Espanyola. De la realitat que es difon a través de la televisió va explicar que aquesta “està molt fragmentada i poc seguida” i que hi ha molts condicionants: des dels interessos de les agències de notícies, majoritàriament de capital nord-americà i britànic, que controlen la majoria de la informació a nivell internacional, als de tipus tècnic.
Sovint falten mitjans per poder fer el seguiment de les notícies i la seva evolució. A més, la ponent va dir que “és difícil anar a contracorrent, i avui es produeix molt l’efecte repetició en l’obertura dels informatius de les diferents cadenes de televisió”. Ara bé, en principi, cada editor prioritza les informacions segons el seu criteri. També és cert que “a vegades hi ha pressions i el cas més clar va ser les trucades que va fer arran de l’11-M José María Aznar als directors de diaris i televisions espanyoles parlant de l’autoria de l’atemptat”. Sobre el tòpic de que la TV és superficial, ella va dir que no hi està d’acord i que el mite dels diaris es podria trencar si realment les audiències o controls de difusió expliquessin que llegeix la majoria de la gent i quines seccions són passades per alt per molt dels lectors. De tota manera, va puntualitzar: “millor que mai es faci un tipus d’estudi així perquè aniria en detriment del producte”. Més endavant, en la seva exposició, la periodista va apuntar que “tant la televisió com la ràdio públiques tenen com a objectius que la comunicació global arribi amb criteri universal a tots els ciutadans, mentre que la televisió privada es mou només per criteris empresarials”. Va citar com a exemple Tele 5: “ells s’adrecen majoritàriament a un públic urbà d’entre 25 i 55 anys”.
De la seva trajectòria va exposar que haver treballat amb Joaquim Maria Puyal en diversos programes va ser molt important per a ella, perquè es va acostumar a analitzar el temes des d’un punt de vista global, i sovint, així és més difícil de fer-ho als informatius per la dinàmica desbordant del dia a dia, on la feina dels equips intenta reflectir el que passa, però com ja comentava anteriorment amb molt condicionants; els mateixos equips, les errades professionals ... També va dir que avui la gent té mitjans con Internet per completar aquesta “realitat limitada” que els arriba. El col·loqui va resultar molt interessant i participatiu, i durant el mateix Terribas va afirmar que en les notícies de política catalana i espanyola, els mitjans poden disposar de fonts pròpies, però en canvi a nivell internacional, la referència són les agències perquè no es pot disposar de corresponsals a tot arreu i aquí, és on va deixar clar que “Europa necessita una agència potent que difongui la realitat social amb els valors europeus, per poder fer front a les agències nord-americanes i britàniques que imposen ara els seus criteris o interessos”. Del “control” governamental dels mitjans públics, ella va dir que és evident que hi ha hagut etapes on s’ha produït pressions, però que no s’ha d’elevar això a categoria i que no és la norma del dia a dia, “si no, seria com acceptar que tots els qui treballem en els mitjans públics som uns venuts i actuem amb criteris de poder polític. I no és així: jo vaig a morir pel ciutadà i més igual que l’entrevistat sigui d’Esquerra Republicana o del PP”. Va reconèixer que és cert que a vegades s’intenta utilitzar els periodistes des dels partits polítics, es pengen etiquetes del tot injustes, i el màxim perjudicat és el professional. “A diferència dels privats, la nostra feina està supervisada pel Consell d’Administració i per la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), sense oblidar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)”.
La periodista també va dir que a vegades en les entrevistes un s’hi implica en els temes i a vegades t’acaba “sortint l’ànima”. “Els polítics, mentrestant, intenten fer-te pena”. Novament i fent referència a la informació internacional la periodista va puntualitzar que “cada 3 segons ens arriben declaracions del Bush i en canvi del Prodi no n’arriben pràcticament mai”. Sobre la possibilitat de treure la publicitat del TV3 i Catalunya Ràdio com s’ha apuntat des del govern català, Terribas va dir que la proposta és molt incipient i que no està clar quina serà la decisió final. A més, la publicitat no podria anar a parar tota a les emissores i cadenes privades perquè llavors incomplirien el temps autoritzat per la llei. Ara bé, va recordar que és important pel país que els dos mitjans de la Corporació puguin continuar tenint “una estructura potent d’Estat”. També en el mateix context, no veu clar que aquí s’apliqués un cànon per persona de cara al manteniment de les cadenes públiques, com passa a Gran Bretanya, França i Alemanya, per exemple, perquè en el cas de Catalunya, per exemple, molt ciutadans mai veuen TV3, i aquests no estarien disposats a pagar-lo. La periodista va exposar també en aquest col·loqui que el que cal és “fer bona ràdio i bona TV perquè la gent ens escolti i ens miri. De tota manera “en alguns terrenys és molt complicat competir amb les privades perquè els costos d’adquisició de pel·lícules o de drets de retransmissió d’esdeveniments esportius són molt elevats”. La BBC britànica ha renunciat al futbol per un tema de finançament. I, finalment, sobre el seu programa “La nit al dia” va dir que no és partidària de passar-lo a TV3, ja que és l’informatiu de referència al 33, que miren com a mínim cent-mil persones diàriament.
La presentació de la ponent va anar a càrrec del periodista de Catalunya Ràdio, Lluís Urpí, que va dir d’entrada que tenia tres coses en comú amb la Mònica Terribas: vinculació amb Sant Guim, haver treballat en la Cadena 13 i tenir com a punt de referència Joaquim Maria Puyal. Urpí va fer un repàs de la trajectòria de l’actual conductora i cap d’edició de l’informatiu del Canal 33 “La nit al dia”, que ha estat vinculada majoritàriament a Televisió de Catalunya. Terribas ha rebut nombrosos premis entre ells el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya l’any 2003.
Per tancar l’acte el responsable de Tribuna Oberta Joan Marsans li va lliurar un petit record d’aquest Fòrum.
Lluís Urpí
7a edició, 5-5-2001, Ventura Pons amb Anabel Campo, que el va presentar, Joan Marsans, responsable de Tribuna Oberta, i Lluís Urpí que va fer la crònica.http://www.venturapons.com/eindex.html
http://www.cinesrenoir.com/ver_entrevista.php?cod=14&ciudad=barcelona
TRIBUNA OBERTA
Fòrum independent, d'opinió, tertúlia i debat plural a
SANT GUIM DE FREIXENET
EDICIÓ
ESTACIÓ
DATA
PONENT
PRESENTA
TEMA
1a temporada 1999/2000
1
Tardor
11-12-1999
Mercè Canela
http://www.geocities.com/soho/6538/
Joan Marsans
Sant Guim
2
Hivern
04-03-2000
Mercè Falip
http://www.vhebron.es/vhcat.htm
Joan Marsans
Sanitat
3
Primavera
13-05-2000
Xavier Gimeno
http://www.uab.es/
Roser Baella
Educació
4
Estiu
22-07-2000
Anna Badia
http://www.bioeticayderecho.ub.es/profesores/abadia.htm
http://www.ub.edu/
Rossi Canela
Drets Humans
2a temporada 2000/2001
5
Tardor
04-11-2000
Jordi Pons
http://riscd2.eco.ub.es/~jpons/
Lluís Urpí
Economia
6
Hivern
03-02-2001
Josefina Riera
http://www.bisbaturgell.org/bisbat_urgell/spd.htm
Maria Marín
Religió
7
Primavera
05-05-2001
Ventura Pons
http://www.venturapons.com/eindex.html
Anabel Campo
Cinema
8
Estiu
07-07-2001
Montserrat Canela
http://www.acnur.org/
Max Turull
Refugiats
3a temporada 2001/2002
9
Tardor
10-11-2001
Josep Pijoan
http://www.acudam.com/
Ramon Canela
Discapacitats intel·lectuals
10
Hivern
02-02-2002
Ramon Vilalta
http://socialistes.org/
Antoni Morros
Política - PSC
11
Primavera
13-04-2002
Francesc X. Marimon
http://www.ciu.info/
http://www.senado.es/
Antoni Pallès
Política - CiU
12
Estiu
29-06-2002
Montserrat Bernabeu
http://www.guttmann.com/
Francina Sans
Discapacitats físics
4a temporada 2002/2003
13
Tardor
09-11-2002
Lluís Urpí
http://www.catradio.com/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=477
http://www.catradio.cat/
Francesc Gasull
Mitjans de comunicació
14
Hivern
01-03-2003
Josep Ignasi Llorens
http://www.ppcatalunya.com/
http://www.congreso.es/
Jordi Planell
Política - PPC
15
Primavera
05-04-2003
Jordi Ausàs
http://www.esquerra.cat/
Ramon Castelló
Política - ERC
16
Estiu
29-06-2003
Homenatge a Roser Baella
http://www.quefuede.com/centrodetail_ddgi.html
Educació
5a temporada 2003/2004
17
Tardor
18-10-2003
Rafel Gasol
http://www.paueducation.com/linguapax/html/c_salesians.htm
Ramon Gomà
Educació en la marginació
18
Hivern
13-03-2004
Magda Camps
http://www.gencat.net/benestar/icaa/adopcio.htm#adop
Pilar Gomà
L’adopció d’un fill avui
19
Primavera
15-05-2004
Mònica Terribas
http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=126213162
Lluís Urpí
Televisió: quina realitat?
20
Estiu
18-09-2004
Josep Maria Castellà
http://www.iberia.com/OneToOne/v3/home.do
Francesc Lluch
L’aviació
6a temporada 2004/2005
TRIBUNA OBERTA ALS NENS DEL MÓN (1- Tardor)
31-10-2004
Vallès Obert
http://www.vallesobert.org/
Acolliment de nens d’Ucraïna a Sant Guim
21
Tardor
13-11-2004
Maria Josep Guitart
http://www.comradio.com/
Pere Sanz
Premsa i ètica: unió en crisi?
TRIBUNA OBERTA ALS NENS DEL MÓN (2-Hivern)
11-03-2005
ACAPS
http://saharalleida.blogspot.com/
Acolliment de nens del Sàhara a Sant Guim
22
Hivern
16-04-2005
Antoni Samsó
http://www.guiadelmundo.com/paises/nicaragua/
http://www.renfe.es/
Rossi Canela
Centreamèrica i el ferrocarril
23
Primavera
11-06-2005
Antoni Pallés
http://segarra.ddl.net/
Lluís Urpí
La Segarra: present i futur
24
Estiu
24-09-2005
Josep Maria Poblet
http://www.josepmariapoblet.cat/
http://www.acosomoral.org/totrima.htm
Joan Ramon Marbà
Tot rima...El primer llibre
7a temporada 2005/2006
25
Tardor
10-12-2005
Jordi Illa
http://www.bisbatsolsona.com/
Ramon Gomà
Diari d’un capellà de poble
26
Primavera
06-05-2006
Ramon Canela
http://web.udl.es/usuaris/s4601825/
http://www.udl.es/
Pilar Gomà
La universitat avui
8a temporada 2006/2007
27
Tardor
07-10-2006
Candidats per Lleida al Parlament de Catalunya
Antoni Balasch (CiU)
Francesc Pané (ICV-EUiA)
Ismael Zapater (PPC)
Jordi Ausàs (ERC)
Antoni Llevot (PSC)
http://www.parlament-cat.net/
Joan Marsans
El nostre projecte per a Catalunya
28
Estiu
27-07-2007
Jordi Llobet
Marta Forn
Una experiència al cor d’Àfrica
9a temporada 2007/2008
29
Tardor
28-10-2007
Joan Ramon Marbà “El trobador de la Segarra”
Josep Maria Poblet
Terra .... i tendresa
30
Primavera
(data i ponent a determinar)
Fòrum independent, d'opinió, tertúlia i debat plural a
SANT GUIM DE FREIXENET
EDICIÓ
ESTACIÓ
DATA
PONENT
PRESENTA
TEMA
1a temporada 1999/2000
1
Tardor
11-12-1999
Mercè Canela
http://www.geocities.com/soho/6538/
Joan Marsans
Sant Guim
2
Hivern
04-03-2000
Mercè Falip
http://www.vhebron.es/vhcat.htm
Joan Marsans
Sanitat
3
Primavera
13-05-2000
Xavier Gimeno
http://www.uab.es/
Roser Baella
Educació
4
Estiu
22-07-2000
Anna Badia
http://www.bioeticayderecho.ub.es/profesores/abadia.htm
http://www.ub.edu/
Rossi Canela
Drets Humans
2a temporada 2000/2001
5
Tardor
04-11-2000
Jordi Pons
http://riscd2.eco.ub.es/~jpons/
Lluís Urpí
Economia
6
Hivern
03-02-2001
Josefina Riera
http://www.bisbaturgell.org/bisbat_urgell/spd.htm
Maria Marín
Religió
7
Primavera
05-05-2001
Ventura Pons
http://www.venturapons.com/eindex.html
Anabel Campo
Cinema
8
Estiu
07-07-2001
Montserrat Canela
http://www.acnur.org/
Max Turull
Refugiats
3a temporada 2001/2002
9
Tardor
10-11-2001
Josep Pijoan
http://www.acudam.com/
Ramon Canela
Discapacitats intel·lectuals
10
Hivern
02-02-2002
Ramon Vilalta
http://socialistes.org/
Antoni Morros
Política - PSC
11
Primavera
13-04-2002
Francesc X. Marimon
http://www.ciu.info/
http://www.senado.es/
Antoni Pallès
Política - CiU
12
Estiu
29-06-2002
Montserrat Bernabeu
http://www.guttmann.com/
Francina Sans
Discapacitats físics
4a temporada 2002/2003
13
Tardor
09-11-2002
Lluís Urpí
http://www.catradio.com/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=477
http://www.catradio.cat/
Francesc Gasull
Mitjans de comunicació
14
Hivern
01-03-2003
Josep Ignasi Llorens
http://www.ppcatalunya.com/
http://www.congreso.es/
Jordi Planell
Política - PPC
15
Primavera
05-04-2003
Jordi Ausàs
http://www.esquerra.cat/
Ramon Castelló
Política - ERC
16
Estiu
29-06-2003
Homenatge a Roser Baella
http://www.quefuede.com/centrodetail_ddgi.html
Educació
5a temporada 2003/2004
17
Tardor
18-10-2003
Rafel Gasol
http://www.paueducation.com/linguapax/html/c_salesians.htm
Ramon Gomà
Educació en la marginació
18
Hivern
13-03-2004
Magda Camps
http://www.gencat.net/benestar/icaa/adopcio.htm#adop
Pilar Gomà
L’adopció d’un fill avui
19
Primavera
15-05-2004
Mònica Terribas
http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=126213162
Lluís Urpí
Televisió: quina realitat?
20
Estiu
18-09-2004
Josep Maria Castellà
http://www.iberia.com/OneToOne/v3/home.do
Francesc Lluch
L’aviació
6a temporada 2004/2005
TRIBUNA OBERTA ALS NENS DEL MÓN (1- Tardor)
31-10-2004
Vallès Obert
http://www.vallesobert.org/
Acolliment de nens d’Ucraïna a Sant Guim
21
Tardor
13-11-2004
Maria Josep Guitart
http://www.comradio.com/
Pere Sanz
Premsa i ètica: unió en crisi?
TRIBUNA OBERTA ALS NENS DEL MÓN (2-Hivern)
11-03-2005
ACAPS
http://saharalleida.blogspot.com/
Acolliment de nens del Sàhara a Sant Guim
22
Hivern
16-04-2005
Antoni Samsó
http://www.guiadelmundo.com/paises/nicaragua/
http://www.renfe.es/
Rossi Canela
Centreamèrica i el ferrocarril
23
Primavera
11-06-2005
Antoni Pallés
http://segarra.ddl.net/
Lluís Urpí
La Segarra: present i futur
24
Estiu
24-09-2005
Josep Maria Poblet
http://www.josepmariapoblet.cat/
http://www.acosomoral.org/totrima.htm
Joan Ramon Marbà
Tot rima...El primer llibre
7a temporada 2005/2006
25
Tardor
10-12-2005
Jordi Illa
http://www.bisbatsolsona.com/
Ramon Gomà
Diari d’un capellà de poble
26
Primavera
06-05-2006
Ramon Canela
http://web.udl.es/usuaris/s4601825/
http://www.udl.es/
Pilar Gomà
La universitat avui
8a temporada 2006/2007
27
Tardor
07-10-2006
Candidats per Lleida al Parlament de Catalunya
Antoni Balasch (CiU)
Francesc Pané (ICV-EUiA)
Ismael Zapater (PPC)
Jordi Ausàs (ERC)
Antoni Llevot (PSC)
http://www.parlament-cat.net/
Joan Marsans
El nostre projecte per a Catalunya
28
Estiu
27-07-2007
Jordi Llobet
Marta Forn
Una experiència al cor d’Àfrica
9a temporada 2007/2008
29
Tardor
28-10-2007
Joan Ramon Marbà “El trobador de la Segarra”
Josep Maria Poblet
Terra .... i tendresa
30
Primavera
(data i ponent a determinar)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)