14.10.06

Imatges de la 27 edició de Tribuna Oberta a Sant Guim de Freixenet el 7 d'octubre de 2006 amb candidats per la circumscripció electoral de Lleida al Parlament de Catalunya amb el tema
"El nostre projecte per a Catalunya"
Antoni Llevot (PSC), Jordi Ausàs (ERC) i Francesc Pané (ICV-EUiA)


Antoni Llevot (PSC), Jordi Ausàs (ERC), Francesc Pané (ICV-EUiA), Antoni Balasch (CiU) i Ismael Zapater (PPC)


Antoni Balasch (CiU) i Ismael Zapater (PPC)

L'acte va tenir lloc al Restaurant Ca la Maria de Sant Guim

“El nostre projecte per a Catalunya”

Crònica de “ El trobador de la Segarra” en Joan Ramon Marbà Alamàn.

Publicada als setmanaris:
- "Urgell-Segarra" del diari Segre (divendres 13/10/2006)
- "La Veu de la Segarra" (divendres 20/10/2006)


Sant Guim de Freixenet, dissabte 7 d’Octubre del 2006, a les nou en punt i al Restaurant Ca la Maria s’inicia la trobada d’aquest 27è Fòrum d’opinió i tertúlia dedicat a les forces polítiques que amb la presencia de cinc candidats presents a les llistes electorals, ens explicaran el seu “Projecte per a Catalunya”.

Amb la primera presencia d’un dels invitats, el senyor Ismael Zapater s’inicia la arribada dels invitats al fòrum, tot seguit el senyor Jordi Ausàs i desprès el senyor Francesc Pané . També alguns dels participants al debat tot i complint la primera part del horari fins a les 21,30 hores en que ja estant tots presents, invitats i participants, es va passant al menjador, on una ben disposta taula ens estava esperant.

Uns bons entremesos ens van afavorir per engrescar l’ambient a taula, amb divuit persones ben aposentades i disposades al bon àpat i a una tertúlia ben preparada. Així que després del xai guisat i unes variades postres, a dos quarts d’onze en punt s’inicià l’acte prenent la paraula el senyor Joan Marsans, organitzador de Tribuna Oberta, i d’aquest 27è Fòrum Independent d’Opinió, tertúlia i debat explicant el funcionament i la història de Tribuna Oberta i comunicant que des de l’onze de setembre el fòrum disposa de web (http://tribunaoberta.blogspot.com/) on es pot consultar totes les trobades que fins ara s’han fet.

A continuació manifestà la substitució del candidat número 10 de CiU, el segarrenc Salvador Bordes, pel candidat núm. 9 de la mateixa llista, Antoni Balasch, al qual presentà com a alcalde d’Albesa, població on va néixer l’any 1958, diputat de la Diputació de Lleida i llicenciat en pedagogia i mestre, que tot seguit prengué la paraula :

“Ens parla del canvi que li convé a Catalunya en lo que pertany a Cultura i Ensenyament. En portar a terme un pla general per la música, fer consells per les arts, un mecenatge important i efectiu per facilitar el desenvolupament i l’ensenyança i sobretot ser avantguarda de tots els valors culturals, crear un parc de la imatge, circuits de àudio visuals, que els municipis disposin de bons equipaments i finalment que les biblioteques arribin a tot arreu, fins les de les escoles han de pertànyer al circuit de la Generalitat.”

Seguidament en Joan Marsans presentà a Francesc Pané Sans, candidat núm. 1 de ICV-EUiA, nat a les Borges Blanques el 1955, 3er. tinent d’alcalde del Ajuntament de Lleida, membre de la Junta de Govern Local, Regidor de Participació Ciutadana i Promoció de la Dona, Regidor de La Bordeta, llicenciat amb Filologia Catalana, professor de ensenyament secundari a Lleida, Catedràtic de Llengua i Literatura catalanes, escriptor i poeta que tot seguit prengué la paraula :

“Comença dient que les coses bones acostumen a ser per poca gent, i el grup aquí present ho justifica plenament. Comença parlant de l‘acord del Tinell i de l’acció de govern d’un tripartit força mogut i amb un bon balanç, posant ara la il·lusió amb un estatut que si be no es el millor, si millora i molt els anteriors acords amb el govern de Madrid. Cal millorar totes les comunicacions, modernitzar el país, millorar la sanitat i l’ensenyança, cal que el poder polític sigui prop del ciutadà, impulsar noves tendències i cultius, controlar el creixement de les ciutats i que el territori, nostra terra, no sigui motiu de transaccions fraudulentes. Igualtat per dones , homes i joventut, amb vivenda i treball per que es puguin desenvolupar i que la despesa social arribi al 60% del pressupost.”

Tot seguit en Joan Marsans presentà a Ismael Zapater, candidat núm. 2 del PPC, natural de Velilla de Cinca ( Osca) el 1949. Mestre, llicenciat en Filosofia i Lletres secció de Geografia i Història per la Universitat de Saragossa ,Professor de la Uned, Catedràtic de Batxillerat i fou director dels instituts de Bellpuig i Agramunt, Catedràtic de Geografia i Història a l’Institut Màrius Torres de Lleida i membre del Comitè Executiu i responsable d’Educació del PPC a les terres de Lleida i que seguidament prengué la paraula :

“Manifesta de manera seriosa i molt rotunda les poques coses que ha fet el tripartit a Catalunya i seguidament i de manera breu exposa el grans problemes que tenim per a solucionar : emigració, seguretat ciutadana, la problemàtica dels pagesos i ramaders, les infrastructures, els serveis sanitaris totalment deficients, l’educació, resumint els problemes quotidians de qualsevol família que queden sense resoldre una legislatura mes”.

A continuació en Joan Marsans presentà al candidat núm. 2 de ERC, en Jordi Ausàs, nat a la Seu d’Urgell el 1960, professor de EGB i mestre de català per la Universitat de Barcelona, ha estat director de l’Escola Andorrana de les Escaldes, al Principat d’Andorra. És Diputat al Parlament de Catalunya des de l’any 1995 i alcalde de La Seu d’Urgell des de l’any 2003.

Marsans manifesta que en Jordi Ausàs és el primer ponent que repeteix a Tribuna Oberta a Sant Guim de Freixenet, doncs va participar com a diputat al Parlament de Catalunya per ERC la primavera del 2003 tancant la ronda de càrrecs electes legislatius lleidatans en la que el van precedir el diputat del PSC al Parlament de Catalunya, Ramon Vilalta, el senador de CiU Francesc Xavier Marimon i el diputat del PPC al Congrés dels Diputats Josep Ignasi Llorens. Ausàs ens diu :

“ El govern de Catalunya ha de ser catalanista i de progrés per afrontar el repte d’una Catalunya que vol créixer i ho te que fer amb una bona política social, un bon pla de ciutadania, beques escolars per a tots, guarderies suficients i una posició ben forta per no tenir desavinences amb Madrid. Vivendes socials per la joventut, eliminar les llistes d’espera als centres mèdics, la gratuïtat als llibres escolars, activar les seleccions esportives i aplicar les 25 lleis estatals que serien positives per el nostre país. Cita la Justícia com l’assignatura pendent. Per finalitzar afrontar la distribució de Catalunya amb vegueries i amb el consens de totes les forces polítiques”.

Finalment Joan Marsans presenta al candidat del PSC , Antoni Llevot, nat a Betesa – Arén (Osca) l’any 1950, llicenciat en Belles Arts, professor d’Arts Plàstiques i Dibuix, Catedràtic d’Institut de Batxillerat, ha estat regidor de Cultura a l’Ajuntament de Lleida i des de l’any 2004 és el director del servei territorial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida.

Llevot “Agraeix la invitació a l’acte per poder parlar de política de manera normalitzada, i explica el canvi de llista a Lleida i de les persones que la configuren. Menciona al candidat a president Sr. Montilla con un home amb capacitat de negociar i de fer bons pactes per atendre les demandes dels ciutadans, demandes que habitualment es fan per mitja dels ajuntaments, medi on es desenvolupa la vida política i que cal fer-los-hi costat per tirar endavant. Les dades econòmiques diuen que a Lleida l’aportació del Govern català ha passat de 350 a 750 euros a l’any en el últim període, la qual cosa demostra que hi ha un veritable interès per que tot Catalunya sigui partícip de aquesta nova etapa que aviat tindrem per medi del nou Estatut. Vol traslladar a la ciutadania la il·lusió de una nova manera de fer en benefici dels ciutadans, de la indústria, la pagesia i el turisme., amb un programa molt equilibrat per afrontar un futur ple de exigències i necessitats.”

Aplaudiments per a tots els participants de les cinc candidatures i amb aquesta exposició es passa a l’apartat de col·loqui i preguntes. En primer lloc en Joan Marsans dona la paraula a qui fa aquesta crònica.

“En Joan R Marbà manifestà a tots els presents que la ciutadania en general no veia solució al problemes que mes preocupa el dia a dia, la seguretat, la sanitat, l’ensenyança i la justícia i a pesar que es veritat que algun que altre avenç es va fent en aquestos camps, no hi ha dedicació i al mon polític els preocupen altres coses”

Respongueren els senyors Llevot, Balasch ,Pané i Ausàs canalitzant de diferents maneres la situació actual de cada un dels temes ; així ja es pot entendre que no pot haver-hi un mosso per cada persona ni per cada casa, vigilant-los, i que tampoc podem tenir un metge per cada malalt. En resum moltes explicacions, de moment, a aquesta intervenció i a la de casi tots els presents que si sumaren de manera generalitzada.

“La Sra. Marina Parés consulta sobre el POUM, i la política del sol, mencionant els abusos que es solen a fer des dels ajuntaments, també de les associacions i les seves activitats per que tinguin centres propis de desenvolupament.”

Responen els Senyors Pané i Llevot amb el sentit de que cada vegada es té més cura d’aquesta activitat municipal i a no tardar si afegiran nous controls metòdics que no permetran determinades actituds. Les associacions ara ja son molt importants a Catalunya i cada vegada ho seran mes, per tant caldrà dotar-les de mitjans. Altres assistents participaren en preguntes d’aquest tema, amb harmonia i bon fer.

A les 01,00 hores i a pesar del caliu que hi havia en mig d’una bona companyonia, per haver complert les expectatives i d’acord amb el programa previst, en Joan Marsans fa la cloenda de l’acte i lliura, com és habitual en les edicions de Tribuna Oberta, un petit obsequi – record de la participació dels ponents al fòrum, consistent en un recipient de ceràmica molt adequat per posar-hi el bolígraf, el llapis i d’altre material d’oficina, amb la inscripció feta a mà del nom del ponent amb la data de participació al fòrum de Tribuna Oberta a Sant Guim. Aquest record està elaborat artesanalment per les monges benedictines del Monestir de Sant Benet de Montserrat.

6.10.06

DISSABTE 7 D'OCTUBRE a les 9 del vespre Tribuna Oberta amb el tema

"El nostre projecte per a Catalunya"

27è fòrum de Tribuna Oberta amb els candidats al Parlament de Catalunya per la circumscripció electoral de Lleida:

Francesc Pané (candidat núm. 1 de ICV-EUiA)
Ismael Zapater (candidat núm. 2 del PPC)
Jordi Ausàs (candidat núm. 2 de ERC)
Antoni Llevot (candidat núm. 5 del PSC)
Salvador Bordes (candidat núm. 10 de CiU)

Les dades biogràfiques dels mateixos les podeu veure a continuació:
http://tribunaoberta.blogspot.com/

4.10.06



Francesc Pané Sans.

Candidat núm. 1 de ICV-EUiA

Nascut a les Borges Blanques l'any 1955.

Casat, amb dos fills.

3er Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Lleida.
Membre de la Junta de Govern Local.
Responsable de l'àmbit de Participació, Educació i Sostenibilitat.
Regidor de Participació Ciutadana i Promoció de la Dona.
Portaveu del Grup Municipal del ICV-EA-EPM.
Regidor zona La Bordeta.

Llicenciat en Filologia Catalana.
Profesor d'Ensenyament Secundari a Lleida.
Catedràtic de Llengua-Literatura catalanes a l'IES " Manuel de Montsuar" ( en excedència).
Cofundador i coeditor de la revista "Nònius", de Formació Professional ( anys 80).

Creació i activitat literària:
· Cofundador ( amb J. Borrell) del Grup poètic lleidatà "La Gralla i la Dalla".
· Coeditor de la revista literaria "L'Estrof" ( anys 80).

Els llavis de Pandora ( proses).
Una fosca lluna d'abril ( novel·la, premi "Citat de Mollerusa").
L'ombra dels minarets ( novel·la).
Aromes de luxúria ( proses).
Tendres van ser els dies ( proses).
Hores d'olivera ( Poesia, premi "Miquel Martí i Pol").
Dames d'escorça ( poesia).

Activitat sindical i política:
· Secretari General del Partit Socialista Unificat de Catalunya ( PSUC) - Terres de Lleida ( 1982-2003).
Ex - president ICV - Terres de Lleida ( 1985-2001).
Membre de la Direcció Nacional d'ICV.
Regidor a la Paeria de Lleida des de l'any 1995:
- Regidor d'Educació i President de l'Institut Municipal d'Educació ( IME) i del Consell Escolar Municipal.
- Regidor coordinador del Servei de Publicacions de la Paeria de Lleida.
- Segon Tinent d'Alcalde.

· Delegat sindical per Comissions Obreres ( CCOO) i membre de la Direcció del Sindicat d'Ensenyament de CCOO ( 1989-1992).


Ismael Zapater Zapater.

Candidat núm. 2 del PPC

Nascut a Velilla de Cinca (Baix Cinca – Osca) el 22 de febrer de 1949.

El 1966 va concloure la carrera de Magisteri a Lleida.
El 1972 es va llicenciar en Filosofia i Lletres, secció de Geografia i Història per la Universitat de Zaragoza, obtenint la qualificació d’excel·lent amb la tesis “L’evolució demogràfica de la Ribera Baixa del Cinca”.
El 1976 va guanyar les oposicions al Cos de Catedràtics de Batxillerat, ocupant en els anys següents la direcció dels Instituts de Bellpuig i Agramunt.

Es catedràtic de Geografia i Història a l’Institut Màrius Torres de Lleida, del qual en va ser director del 1982 a 1985.
Professor de les Aules Universitàries de la Gent Gran. Universitat de Lleida.
Professor de la UNED de Cervera.
Director de la demarcació de Lleida de l’Associació de Catedràtics d’Ensenyament Secundari de Catalunya.
President de l’Associació Pedagògica “Terres de Ponent” de Lleida.
Director de la revista “Educare”.
Membre del grup de treball de geografia rural de la Universitat de Barcelona.
Autor de nombroses publicacions i articles en matèria de Geografia, Història, Història de l’Art i temàtica didàctica:
La Ribera del Cinca. Una comarca fronterera.
El Baix Cinca.
La mecanización de la agricultura en la Ribera Baja del Cinca.
Les relacions socioeconòmiqes entre la Ribera Baixa del Cinca i Catalunya.
L'evolució dels cultius al Baix Cinca: del policultiu de subsistència a la fructicultura de comercialització.
Ciències Socials (1978), per 8è d’EGB.
Geografia d’Aragó (1979).
Història del Món Contemporani (1981 i 1993), per COU.
Història de l’Art (2001 i 2005).

Membre del Comitè Executiu i responsable d’Educació del PPC a les terres de Lleida.

Jordi Ausàs Coll.

Candidat núm. 2 de ERC


Nascut a la Seu d’Urgell (Alt Urgell) el 3 de març de 1960.
Professor d’EGB i mestre de català per la Universitat de Barcelona.
Ha estat director de l’Escola Andorrana d’Escaldes, al Principat d’Andorra.

És alcalde de la Seu d’Urgell.

Diputat al Parlament de Catalunya en la V i VI legislatures (1995-2003).
Ha presidit la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament de Catalunya (1999-2003).
Membre de la Comissió d’Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat del Parlament de Catalunya (2003-2004).
Membre de la Comissió d’Estudi del Procés de Mundialització de l’Economia i de les Repercussions en les Relacions Internacionals (2004-2005).


Antoni Llevot Lloret.

Candidat núm. 5 del PSC.

Nascut a Betesa - Arén (Ribagorça - Osca) l'any 1950.

Llicenciat en Belles Arts.
Professor d’Arts Plàstiques i Dibuix.
Catedràtic d’Institut de Batxillerat.

Regidor de Cultura a l’Ajuntament de Lleida entre els anys 1995 i 2004.
Regidor zona Secà Sant Pere.
President del Patronat Municipal del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.
Ha estat diputat provincial a la Diputació de Lleida i membre del Consell Comarcal del Segrià.

Membre del Consell General i conseller del Departament d’Arts de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Representant de Catalunya i coordinador del Grup de Treball de Cultura a la COMUNITAT DE TREBALL DELS PIRINEUS (CTP), organisme interregional de cooperació transfronterera constituït a partir de la firma de Bordeus, el 15 d’abril de 1983, d’un Protocol entre el Principat d’Andorra, les regions franceses d’Aquitanie, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénees, i les comunitats autònomes d’Aragó, Euskadi, Navarra i Catalunya.

Membre del Patronat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Director del servei territorial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida des de l’any 2004.

Membre de la Comissió Executiva i responsable de Cultura del PSC a la Federació de les comarques de Lleida.


Salvador Bordes Balcells.

Candidat núm. 10 de CiU.

Nascut a Montoliu de Segarra el dia 7 de desembre de l’any 1949.
Un cop acabats els estudis, inicia l’activitat laboral en l’explotació agrícola familiar.
Actualment està casat i té un fill.

Cervera:
Paer en Cap de la ciutat de Cervera des de l’any 1999, reelegit l’any 2003.
Membre de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat des de 2003.
President del Patronat del Centre Municipal de Cultura de Cervera.
President del Patronat del Museu Duran i Sanpere de Cervera.
Vicepresident del Patronat de la UNED de Cervera, del qual ja era membre des de 1991 com a representant de la Diputació de Lleida.
Secretari del Patronat de la Universitat de Cervera i President de la Comissió de la mateixa.
Des dels setze anys ha estat lligat a la vida esportiva de la ciutat, especialment al club de futbol; primer com a jugador i posteriorment i fins al dia d’avui com a membre de la Junta Directiva.

Diputació de Lleida:
Vicepresident Segon de la Diputació de Lleida des de febrer de 2004.
President de la Comissió de Serveis Tècnics des de febrer de 2004.
Vicepresident Quart de la Diputació de Lleida de 1995 a 2003.
President de la Comissió d’Infraestructures de 1995 a 2003.
President de la Comissió de Vies i Obres de 1991 a 1995.
Diputat Provincial de la Diputació de Lleida des de l’any 1989.

Consell Comarcal de la Segarra:
Vicepresident del Consell Comarcal de 1991 al 2003 i des de febrer de 2004.
Conseller del Consell Comarcal de la Segarra des de la seva creació (1987)
President del Consell Comarcal des de juliol de 2003 a febrer de 2004.
Membre del Patronat Intercomarcal de Turisme Terres de Lleida en representació del Consell Comarcal de la Segarra de 1995 a 1999.
President del Consorci de Residus de la Segarra de 1995 a 2003.

Montoliu de Segarra:
Alcalde de Montoliu de Segarra de l’any 1983 al 1999, reelegit a les eleccions de 1987, 1991 i 1995.

Convergència Democràtica de Catalunya:
President del Comitè Executiu Comarcal de la Segarra des de l’any 1992.
Militant de CDC des de 1983.
Responsable de Política Municipal de la Federació de Lleida de 1994 a 2000.

13.9.06

PROPER SOPAR XERRADA COL·LOQUI

DISSABTE 7 D'OCTUBRE DE 2006 (a les 9 del vespre)

A SANT GUIM DE FREIXENET
http://www.terra.es/personal2/santguimfreixen/

27a edició - Tardor - 8a temporada 2006-07

Tema:
El nostre projecte per a Catalunya

Ponents:
Candidats al Parlament de Catalunya per la circumscripció electoral
de Lleida de CiU, PSC, ERC, PPC i ICV-EUiA

Parlaran:
Francesc Pané (candidat núm. 1 de ICV-EUiA)
Ismael Zapater (candidat núm. 2 del PPC)
Jordi Ausàs (candidat núm. 2 de ERC)
Antoni Llevot (candidat núm. 5 del PSC)
Salvador Bordes (candidat núm. 10 de CiU)

Presentació i cloenda:
Joan Marsans (responsable de Tribuna Oberta)
http://joanmarsans.blogspot.com/


CiU:
http://www.ciu.info/
http://www.ciu.info/seccio_territorial.php?fed_ID=15
http://www.convergencia.org/
http://www.unio.org/actualitat/index.asp
http://www.ciu.cat/microsite.php?ms_ID=7
http://es.wikipedia.org/wiki/Artur_Mas

PSC:
http://socialistes.org/home/
http://socialistes.org/ambit/comlleida/Noticies/default.asp?195188745672107
http://www.pelcanvi.org/
http://www.montillapresident.cat/page.asp?id=1
http://presidentmontilla.blogspot.com/

ERC:
http://www.esquerra.cat/eleccions2006/
http://www.esquerra.cat/web_nova/php_admin/inici.php?seccio=Webs%20territorials&id_regio=7
http://www.esquerra.cat/locals/?id_local=48
http://www.esquerra.cat/locals/index.php?seccio=guissona&id_sec=1498
http://www.carod.cat/
http://modol.blocsesquerra.cat/perfils/

PPC:
http://www.ppcatalunya.com/
http://www.pplleida.com/
http://jordimontanya.blogspot.com/


ICV-EUiA:
http://www.iniciativa.cat/
http://www.euia.org/
http://www.icvlleida.org/
http://www.iniciativa.cat/cervera/
http://www.joansaura.org/
http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Saura

Webs institucionals:
http://www.parlament-cat.net/
http://www.gencat.net/governacio-ap/eleccions/

12.9.06

Foto: Joan Ramon Marbà

26a edició, 6-5-2006, Ramon Canela, vicerector de la Universitat de Lleida, entre Pilar Gomà, que el presenta, i Joan Marsans, responsable de Tribuna Oberta.

Dissabte 6 de maig de 2006

Ponent: RAMON CANELA GARAYOA.
Vicerector de la Universitat de Lleida.

LA UNIVERSITAT AVUI

Na Pilar Gomà, fa presentació d’en Ramon Canela, veí i company d’estudis. Des d’aquesta vessant precisament, recorda els anys de l’infantesa d’ambdós, destacant “l’home senzill, reposat, col·laborador, rialler i amic de tots, conegut per tots”.

Ens explica els primers aprenentatges d’en Ramon rebuts des del mateix àmbit familiar i dels mestres que varen influir en aquest aprenentatge. Fa una acurada relació dels anys, mestres i matèries que en Ramon rep no tan sols a Sant Guim sinó també posteriorment a Barcelona. Esmenta amb una enyorança especial aquells anys de la moguda estudiantil, en reunions, publicacions més o menys compromeses, esports, activitats teatrals, etc.

Fa una breu pinzellada al temps de les “milícies”, diverses ocupacions fins la tornada a Barcelona per anar al “Consejo Superior de Investigaciones Científicas”, fer la tesina i donar classes.

També fa menció al festeig amb la Roser, amb la que es casa l’any 1977 i s’estableix a Barcelona. A partir d’aquest moment inicia una etapa moguda amb obtenció de beques, el naixement dels dos fills, estades als Estats Units, Canadà i Holanda, sempre amb els fillets i la Roser al seu costat.

Finalment rep l’oferiment d’una plaça a Lleida a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària, fet que els fa tornar a viure a Sant Guim amb desplaçaments diaris a la capital del Segrià, però els desplaçaments son lents i complicats i acaben vivent a Lleida.

Finalitza la Pilar fent palès a en Ramon l’orgull que sent molta gent de Sant Guim per tenir un fill del poble com ell, amb una categoria professional tant important i sobretot per veure fins on ha arribat amb la senzillesa, honestedat, dedicació i entusiasme que l’honoren.

En Ramon agraeix les paraules de la Pilar i tot seguit inicia el seu parlament definint la Universitat Pública com un servei Públic, com pot ser un hospital o una “caserna” de bombers.

Seguidament planteja dues qüestions: què se li demana a la universitat? I com està organitzada?

Respon a la primera qüestió del què se li demana, si més no des del govern, actualment a la universitat?, indicant què ha d’ajudar a “impulsar” al país dins del que denomina “societat del coneixement”, perquè hi ha una diagnosi que indica que les economies com la nostra cada vegada tenen més problemes de competir a nivell de baixos costos i només podran competir si disposen de “coneixement”.

Ens parla de la funció formadora d’estudiants, que fins fa poc semblava la primordial funció de les universitats, en las que la recerca era com una “afició” afegida a la tasca d’uns quants professors.

Sintetitza que les actuals funcions encomanades a les universitats són:
1. La formació d’estudiants, però no només en coneixements sinó en actituds, (voluntat emprenedora, de recerca ) i aptituds (capacitat de comunicació, de recerca, d’anàlisi).

2. Recerca, que permeti crear nou coneixement, tot col·laborant a solucionar els problemes que puguin tenir les empreses.

3. Transferència d’aquests nous coneixements cap a les empreses o que en creïn de pròpies.

Dedica un llarg comentari a com es planteja a les universitats fer front a la primera de les seves funcions: LA FORMACIÓ DELS ESTUDIANTS, des d’una amplia exposició i definició de les classes magistrals fins a la adaptació al anomenat Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) més conegut com “adaptació a Bolonya” esmentant també les modalitats “Grau+Postgrau (Master + Doctorat).

Ens parla de com es planteja la universitat fer front a la segona funció, FER RECERCA:
- Creant centres de recerca i dotant-los d’infrastructura.
- Explicant i atiant al propi personal per aquesta activitat que també li cal dur a terme.
- Ajuntant a què el seu propi personal pugui obtenir recursos per fer recerca.
- Procurant la incorporació de personal aliè a la universitat i que ha demostrat una forta activitat de recerca.

En relació a la tercera funció de les universitats, LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTS I CREACIÓ D’EMPRESES, exposa:
- Creació d’estructures d’intermediació: Parcs Científics i Tecnològics, Oficines de Transferència, Trampolins tecnològics.
- Explicació i motivació del personal propi a realitzar una activitat que també ha de dur a terme.
- Facilitant la “feina” a les persones que volen entrar en aquesta dinàmica.

Acaba el seu parlament amb una amplia i aclaridora exposició de com està organitzada tota aquesta tasca en la universitat actual.

Fa esment de les facultats i escoles que tenen la tasca fonamental d’organitzar la part docent, els departaments i centres de recerca, els serveis de Biblioteca i el de Transferència de Coneixement, així com també la participació en parcs científics i tecnològics potenciadors de la creació i relació amb empreses. Etc.

Seguidament té lloc un llarg torn de diàleg i debat, amb moltes preguntes que el ponent respon complidament, demostratives del gran interès d’aquesta xerrada - col·loqui, que ha reunit un bon nombre de persones, moltes d’elles alienes al món universitari i que les acurades i entenedores paraules d’en Ramon Canela ens ha fet molt més proper.

Sant Guim de Freixenet. JOSEP MARIA POBLET
19a edició, 15-5-2004, Mònica Terribas amb Lluís Urpí, que la va presentar i va fer la crònica, i Joan Marsans, responsable de Tribuna Oberta.

Mònica Terribas
http://www.tvcatalunya.com/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=126213162

Televisió: quina realitat?

“Un dels reptes que té Europa és crear una agència de notícies potent que difongui la realitat amb els valors europeus”.

Sota el títol, “Televisió: quina realitat?”, la periodista i professora, Mònica Terribas, va ser la protagonista del dinovè sopar xerrada col·loqui, que en aquesta ocasió va estar dedicat al món de la televisió i, més concretament, a la realitat que ens arriba a través d’aquest mitjà de comunicació. D’entrada, Terribas va dir que tothom ha de tenir molt clar que tant darrera els mitjans públics com el privats hi ha interessos, i en el primer cas preferentment polítics derivats de l’estructura que fa recaure en el poder executiu la decisió sobre la direcció de les cadenes i en el segon de tipus empresarial, que sotmet la comunicació a criteris de mercat. Va posar com a exemple el cas de l’11-M i el tractament diferenciat que hi va haver de les repercussions dels atemptats a la SER i a Televisió Espanyola. De la realitat que es difon a través de la televisió va explicar que aquesta “està molt fragmentada i poc seguida” i que hi ha molts condicionants: des dels interessos de les agències de notícies, majoritàriament de capital nord-americà i britànic, que controlen la majoria de la informació a nivell internacional, als de tipus tècnic.

Sovint falten mitjans per poder fer el seguiment de les notícies i la seva evolució. A més, la ponent va dir que “és difícil anar a contracorrent, i avui es produeix molt l’efecte repetició en l’obertura dels informatius de les diferents cadenes de televisió”. Ara bé, en principi, cada editor prioritza les informacions segons el seu criteri. També és cert que “a vegades hi ha pressions i el cas més clar va ser les trucades que va fer arran de l’11-M José María Aznar als directors de diaris i televisions espanyoles parlant de l’autoria de l’atemptat”. Sobre el tòpic de que la TV és superficial, ella va dir que no hi està d’acord i que el mite dels diaris es podria trencar si realment les audiències o controls de difusió expliquessin que llegeix la majoria de la gent i quines seccions són passades per alt per molt dels lectors. De tota manera, va puntualitzar: “millor que mai es faci un tipus d’estudi així perquè aniria en detriment del producte”. Més endavant, en la seva exposició, la periodista va apuntar que “tant la televisió com la ràdio públiques tenen com a objectius que la comunicació global arribi amb criteri universal a tots els ciutadans, mentre que la televisió privada es mou només per criteris empresarials”. Va citar com a exemple Tele 5: “ells s’adrecen majoritàriament a un públic urbà d’entre 25 i 55 anys”.

De la seva trajectòria va exposar que haver treballat amb Joaquim Maria Puyal en diversos programes va ser molt important per a ella, perquè es va acostumar a analitzar el temes des d’un punt de vista global, i sovint, així és més difícil de fer-ho als informatius per la dinàmica desbordant del dia a dia, on la feina dels equips intenta reflectir el que passa, però com ja comentava anteriorment amb molt condicionants; els mateixos equips, les errades professionals ... També va dir que avui la gent té mitjans con Internet per completar aquesta “realitat limitada” que els arriba. El col·loqui va resultar molt interessant i participatiu, i durant el mateix Terribas va afirmar que en les notícies de política catalana i espanyola, els mitjans poden disposar de fonts pròpies, però en canvi a nivell internacional, la referència són les agències perquè no es pot disposar de corresponsals a tot arreu i aquí, és on va deixar clar que “Europa necessita una agència potent que difongui la realitat social amb els valors europeus, per poder fer front a les agències nord-americanes i britàniques que imposen ara els seus criteris o interessos”. Del “control” governamental dels mitjans públics, ella va dir que és evident que hi ha hagut etapes on s’ha produït pressions, però que no s’ha d’elevar això a categoria i que no és la norma del dia a dia, “si no, seria com acceptar que tots els qui treballem en els mitjans públics som uns venuts i actuem amb criteris de poder polític. I no és així: jo vaig a morir pel ciutadà i més igual que l’entrevistat sigui d’Esquerra Republicana o del PP”. Va reconèixer que és cert que a vegades s’intenta utilitzar els periodistes des dels partits polítics, es pengen etiquetes del tot injustes, i el màxim perjudicat és el professional. “A diferència dels privats, la nostra feina està supervisada pel Consell d’Administració i per la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), sense oblidar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)”.

La periodista també va dir que a vegades en les entrevistes un s’hi implica en els temes i a vegades t’acaba “sortint l’ànima”. “Els polítics, mentrestant, intenten fer-te pena”. Novament i fent referència a la informació internacional la periodista va puntualitzar que “cada 3 segons ens arriben declaracions del Bush i en canvi del Prodi no n’arriben pràcticament mai”. Sobre la possibilitat de treure la publicitat del TV3 i Catalunya Ràdio com s’ha apuntat des del govern català, Terribas va dir que la proposta és molt incipient i que no està clar quina serà la decisió final. A més, la publicitat no podria anar a parar tota a les emissores i cadenes privades perquè llavors incomplirien el temps autoritzat per la llei. Ara bé, va recordar que és important pel país que els dos mitjans de la Corporació puguin continuar tenint “una estructura potent d’Estat”. També en el mateix context, no veu clar que aquí s’apliqués un cànon per persona de cara al manteniment de les cadenes públiques, com passa a Gran Bretanya, França i Alemanya, per exemple, perquè en el cas de Catalunya, per exemple, molt ciutadans mai veuen TV3, i aquests no estarien disposats a pagar-lo. La periodista va exposar també en aquest col·loqui que el que cal és “fer bona ràdio i bona TV perquè la gent ens escolti i ens miri. De tota manera “en alguns terrenys és molt complicat competir amb les privades perquè els costos d’adquisició de pel·lícules o de drets de retransmissió d’esdeveniments esportius són molt elevats”. La BBC britànica ha renunciat al futbol per un tema de finançament. I, finalment, sobre el seu programa “La nit al dia” va dir que no és partidària de passar-lo a TV3, ja que és l’informatiu de referència al 33, que miren com a mínim cent-mil persones diàriament.

La presentació de la ponent va anar a càrrec del periodista de Catalunya Ràdio, Lluís Urpí, que va dir d’entrada que tenia tres coses en comú amb la Mònica Terribas: vinculació amb Sant Guim, haver treballat en la Cadena 13 i tenir com a punt de referència Joaquim Maria Puyal. Urpí va fer un repàs de la trajectòria de l’actual conductora i cap d’edició de l’informatiu del Canal 33 “La nit al dia”, que ha estat vinculada majoritàriament a Televisió de Catalunya. Terribas ha rebut nombrosos premis entre ells el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya l’any 2003.

Per tancar l’acte el responsable de Tribuna Oberta Joan Marsans li va lliurar un petit record d’aquest Fòrum.

Lluís Urpí
7a edició, 5-5-2001, Ventura Pons amb Anabel Campo, que el va presentar, Joan Marsans, responsable de Tribuna Oberta, i Lluís Urpí que va fer la crònica.

http://www.venturapons.com/eindex.html
http://www.cinesrenoir.com/ver_entrevista.php?cod=14&ciudad=barcelona
TRIBUNA OBERTA
Fòrum independent, d'opinió, tertúlia i debat plural a
SANT GUIM DE FREIXENET

EDICIÓ
ESTACIÓ
DATA
PONENT
PRESENTA
TEMA

1a temporada 1999/2000
1
Tardor
11-12-1999
Mercè Canela
http://www.geocities.com/soho/6538/
Joan Marsans
Sant Guim

2
Hivern
04-03-2000
Mercè Falip
http://www.vhebron.es/vhcat.htm
Joan Marsans
Sanitat

3
Primavera
13-05-2000
Xavier Gimeno
http://www.uab.es/
Roser Baella
Educació

4
Estiu
22-07-2000
Anna Badia
http://www.bioeticayderecho.ub.es/profesores/abadia.htm
http://www.ub.edu/
Rossi Canela
Drets Humans

2a temporada 2000/2001
5
Tardor
04-11-2000
Jordi Pons
http://riscd2.eco.ub.es/~jpons/
Lluís Urpí
Economia

6
Hivern
03-02-2001
Josefina Riera
http://www.bisbaturgell.org/bisbat_urgell/spd.htm
Maria Marín
Religió

7
Primavera
05-05-2001
Ventura Pons
http://www.venturapons.com/eindex.html
Anabel Campo
Cinema

8
Estiu
07-07-2001
Montserrat Canela
http://www.acnur.org/
Max Turull
Refugiats

3a temporada 2001/2002
9
Tardor
10-11-2001
Josep Pijoan
http://www.acudam.com/
Ramon Canela
Discapacitats intel·lectuals

10
Hivern
02-02-2002
Ramon Vilalta
http://socialistes.org/
Antoni Morros
Política - PSC

11
Primavera
13-04-2002
Francesc X. Marimon
http://www.ciu.info/
http://www.senado.es/
Antoni Pallès
Política - CiU

12
Estiu
29-06-2002
Montserrat Bernabeu
http://www.guttmann.com/
Francina Sans
Discapacitats físics

4a temporada 2002/2003
13
Tardor
09-11-2002
Lluís Urpí
http://www.catradio.com/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=477
http://www.catradio.cat/
Francesc Gasull
Mitjans de comunicació

14
Hivern
01-03-2003
Josep Ignasi Llorens
http://www.ppcatalunya.com/
http://www.congreso.es/
Jordi Planell
Política - PPC

15
Primavera
05-04-2003
Jordi Ausàs
http://www.esquerra.cat/
Ramon Castelló
Política - ERC

16
Estiu
29-06-2003
Homenatge a Roser Baella
http://www.quefuede.com/centrodetail_ddgi.html
Educació

5a temporada 2003/2004
17
Tardor
18-10-2003
Rafel Gasol
http://www.paueducation.com/linguapax/html/c_salesians.htm
Ramon Gomà
Educació en la marginació

18
Hivern
13-03-2004
Magda Camps
http://www.gencat.net/benestar/icaa/adopcio.htm#adop
Pilar Gomà
L’adopció d’un fill avui

19
Primavera
15-05-2004
Mònica Terribas
http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=126213162
Lluís Urpí
Televisió: quina realitat?

20
Estiu
18-09-2004
Josep Maria Castellà
http://www.iberia.com/OneToOne/v3/home.do
Francesc Lluch
L’aviació

6a temporada 2004/2005

TRIBUNA OBERTA ALS NENS DEL MÓN (1- Tardor)
31-10-2004
Vallès Obert
http://www.vallesobert.org/
Acolliment de nens d’Ucraïna a Sant Guim

21
Tardor
13-11-2004
Maria Josep Guitart
http://www.comradio.com/
Pere Sanz
Premsa i ètica: unió en crisi?

TRIBUNA OBERTA ALS NENS DEL MÓN (2-Hivern)
11-03-2005
ACAPS
http://saharalleida.blogspot.com/
Acolliment de nens del Sàhara a Sant Guim

22
Hivern
16-04-2005
Antoni Samsó
http://www.guiadelmundo.com/paises/nicaragua/
http://www.renfe.es/
Rossi Canela
Centreamèrica i el ferrocarril

23
Primavera
11-06-2005
Antoni Pallés
http://segarra.ddl.net/
Lluís Urpí
La Segarra: present i futur

24
Estiu
24-09-2005
Josep Maria Poblet
http://www.josepmariapoblet.cat/
http://www.acosomoral.org/totrima.htm
Joan Ramon Marbà
Tot rima...El primer llibre

7a temporada 2005/2006
25
Tardor
10-12-2005
Jordi Illa
http://www.bisbatsolsona.com/
Ramon Gomà
Diari d’un capellà de poble

26
Primavera
06-05-2006
Ramon Canela
http://web.udl.es/usuaris/s4601825/
http://www.udl.es/
Pilar Gomà
La universitat avui

8a temporada 2006/2007
27
Tardor
07-10-2006
Candidats per Lleida al Parlament de Catalunya
Antoni Balasch (CiU)
Francesc Pané (ICV-EUiA)
Ismael Zapater (PPC)
Jordi Ausàs (ERC)
Antoni Llevot (PSC)
http://www.parlament-cat.net/
Joan Marsans
El nostre projecte per a Catalunya

28
Estiu
27-07-2007
Jordi Llobet
Marta Forn
Una experiència al cor d’Àfrica

9a temporada 2007/2008
29
Tardor
28-10-2007
Joan Ramon Marbà “El trobador de la Segarra”
Josep Maria Poblet
Terra .... i tendresa

30
Primavera
(data i ponent a determinar)